diumenge, 7 d’abril de 2013

DINS 'LA RATERA'

Dijous passat vaig tenir el plaer de ser convidada a l'assaig general de La Ratera, obra de teatre escrita per Agatha Christie el 1952, a la Sala Cabanyes de Mataró. Hi vaig anar amb els companys d'un curs que estic fent ja que un dels directors, Toni Grané, és també company nostre.

El vespre semblava haver-se fet especialment per aquell acte. Una pluja minsa i insistent es deixava caure des del cel encapotat, inesperadament fred, des de feia unes hores. Un efecte hivernal i sinistre que va predisposar els nostres ànims molt abans que s'aixequés el teló.

Un cop ens vam haver reunit tots els companys, van obrir la persiana del local i vam poder accedir dins la sala del teatre. Aprofitant l'avinentesa vaig seure a primera fila, a tocar de l'escenari. Davant dels meus ulls es desplegava una visió de llar antiga, amb els seus mobles clàssics i acollidors, la seva xemeneia encesa i, al fons, una vidriera entelada pel fred suposat que s'endevinava en les branques gelades d'un arbre fictici.

Uns minuts després començava l'obra. Malgrat el buit deixat per l'absència de públic, de seguida ens vam deixar acotxar per la calidesa de la casa d'hostes regentada pel matrimoni Ralston: Monkswell Manor. Però aquesta sensació duraria ben poc. Aviat l'atmosfera inquietant que es configurava a mida que hi intervenien els diferents personatges ens va arrosegar cap a l'àmbit de la intriga. Embolcallats per la trama, el cap va començar a elaborar conjectures... qui seria l'assassí? quina, la propera víctima?

L'ambientació, el vestuari i, sobretot, les actuacions, ens van fer perdre el món de vista per ubicar-nos en aquell indret i en la obscura història que hi tenia lloc. Una història que no desmereix la creada per la dama del crim.

En un nou gest de generositat, els membres de la companyia ens van deixar retratarnos al 'hall' de Monkswell Manor. Afortunadament, l'assassí ja havia marxat.



Més informació sobre l'obra aquí: La Ratera


2 comentaris:

  1. Un dels al·licients per a obres de misteri és partir d'un ambient càlid i acollidor. Talment com la cambra-saló de Sherlock Holmes, i si pot ser mb foc a terra, millor. Llavors ja estem ben predisposats a atacar tots els espectres que es presentin. Ara bé, si cal sortir a la boira... ¡compte!

    ResponElimina
  2. Això que dius no ho havia pensat, Olga, però ara que ho dius, tens tota la raó! Hi ha alguna cosa inquietant en el comfort amable de aquesta mena de llars.

    En aquesta ocasió no hi havia boira, però si molta neu!!!

    Abraçades!!!

    ResponElimina