dimarts, 7 de juliol de 2015

Entrevista a Isabel del Rio, autora de 'La vident de la lluna plena' (català)


Isabel del Rio en la presentació de 'La vident de la lluna plena'
a la llibreria La Font de Mimir.

Isabel del Rio és una escriptora nata. Treballa com a redactora, documentalista, lectora, correctora i labors similars per a diverses editorials, mitjans de comunicació, agències Literàries i per a d’altres autors.

La seva primera novel·la, Casa de Títeres, va ser publicada a l'abril de 2008 amb una gran acollida i al juliol d'aquell mateix any va sortir la segona edició. Dos anys després va publicar amb La Galera el primer volum de la bilogia La Casa de la Torre, i en 2012 el segon amb Otros Mundos. Aquesta obra, il·lustrada per Oriol Malet i Cristina Barros, combina els gèneres de la ficció i el terror i ha rebut crítiques molt positives, tant del món editorial com de la crítica literària i dels bloguers.

Però Isabel, a més de versàtil escriptora és també fundadora de l'editorial Otros Mundos que el 2012 va publicar 20 Relatos del Fin del Mundo / 20 Relats de la Fi del Món, una antologia de relats apocalíptics que aplega textos d'autors com Rocío Carmona, Jordi Cantavella, Teresa Roig, Javier García de Oro, Susana Vallejo ... i un pròleg de Jordi Sierra i Fabra.

Aquest mateix any les editorials Cossetània i Lectio van publicar 100 coses per fer a Barcelona almenys una vegada a la vida (en català i castellà), una original guia de la ciutat comtal que ha tingut una excel·lent acollida i que proposa passejades i descobriments per una ciutat que, segons ella "està plena de màgia".

Per si tot això fos poc, Isabel treballa organitzant esdeveniments i tallers culturals i literaris dins i fora de Barcelona. Una de les llibreries on realitza algunes de les seves activitats és la Font de Mimir on vaig poder veure-la recentment a la presentació de la seva última novel·la La vident de la lluna plena, publicada per Columna edicions el passat mes de maig. Aquesta magnífica obra va ser ressenyada en aquest post: La vident dela lluna plena i ara us convido a conèixer una mica més sobre la novel·la en aquesta entrevista.

Qui és la veritable protagonista de La vident de la lluna plena ¿Laia o Barcelona? 

Barcelona és una part molt important de La Vident de la Lluna Plena, ja que és en ella on es desenvolupa la màgia, el misteri i l’aventura amorosa de la novel·la, i les seves històries i llegendes em van ajudar a crear els secrets que recorre la Laia. Però, com en totes les meves històries, els personatges, els seus sentiments i psicologia són els amos de les pàgines. 

Que Laia, tingui una ment científica i sigui una escèptica ¿és una manera de mostrar el fràgil de la línia que separa el material de l'espiritual?

Jo no crec en aquesta divisió. La mitologia, la religió i la ciència són formes d'intentar explicar un món estrany per a l'home. Eliminar el factor emocional i espiritual és matar la nostra capacitat de sorpresa, i és així com avancem. Sempre he pensat que en el futur moltes coses que avui es titllen d'espirituals o paranormals no seran més que fets científics. Només cal fixar-se en la teoria de cordes, la gravetat o l'heliocentrisme.

Malgrat això, jo sóc com la Laia en aquest sentit, sempre intento buscar una explicació racional a tot, encara que el que m'envolta s'obstini a cridar-me que he de deixar de pensar tant i actuar més.

La història retrata una Barcelona molt diferent de la que està acostumat el lector, més enigmàtica i fosca, ¿era aquesta la teva intenció en escriure la novel·la?

La Barcelona de la Vident és real, és la Barcelona del teatre i la faràndula, de l'art i les festes nocturnes, de la noblesa i la bruixeria. No he necessitat molt subterfugi perquè realment la ciutat comtal amaga misteri suficient per a centenars de novel·les.

Quins llocs són per a tu els més màgics de la ciutat comtal?

El Parc del Laberint, l'Espai Barroc, el Casino de l'Arrebassada ... Són tants! I tots ells guarden secrets que anhelen ser descoberts.

En particular, per a mi, el lloc més màgic és el laberint d'Horta. Alguns dels meus records al parc estan relatats en la novel·la.

Com va sorgir la idea de la novel·la?

En una conversa amb el meu amic i mestre Francesc Miralles. Sabent que llenço les cartes, em va reptar a veure si era capaç de crear una novel·la en què el Tarot fos el protagonista. Això va ser per telèfon, mentre baixava les escales del metro, a la sortida ja tenia a la Laia i la carta de la seva mare en ment.

La resta va sorgir a partir d'una tirada del Tarot. Em vaig dir: "Si les cartes ha de ser les protagonistes, per què no fer que siguin la columna vertebral?". Per això us trobeu un dels arcans majors a l'inici de cada capítol.

T'has apartat una mica de l'estil misteriós i fantàstic de les teves obres anteriors ¿ha estat per aconseguir donar més versemblança a la novel·la?

La novel·la ho demanava. Casa de Títeres és pur realisme màgic barrejat amb erotisme i terror, La Casa de la Torre és terror i aventura, LoveFool és ficció i erotisme. La Vident de la Lluna Plena és un thriller inspiracional ple de misteri, màgia i amor.

Tot i així, la història de la Laia segueix la meva línia, barrejant somni amb realitat, ficció i història i, per descomptat, màgia quotidiana.

Va ser difícil no deixar-me portar pels meus instints i en alguns moments la meva part fosca els hi va fer passar malament als personatges, espero em puguin perdonar ;D

Hi ha data per a l'aparició de la traducció al castellà?

Encara no. Estic mossegant-me les ungles a l'espera de notícies. Fa poc vaig lliurar la traducció al castellà a la editorial Kailas. Quant sàpiga alguna cosa ho penjaré en els meus murs de Facebook, LinkedIn, Twitter, Instagram i al meu blog: La Odisea del Cuentista.



Entrevista a Isabel del Río, autora de 'La vident de la lluna plena' (castellano)

Isabel del Río en la presentación de 'La vident de la lluna plena'
en la libería La Font de Mimir.
Isabel del Río es una escritora nata. Trabaja como redactora, documentalista, lectora, correctora y labores similares para diversas editoriales, medios de comunicación, Agencias Literarias y para otros autores.

Su primera novela, Casa de Títeres, fue publicada en abril de 2008 con una gran acogida y en julio de aquel mismo año salió la segunda edición. Dos años después publicó con La Galera el primer volumen de la bilogía La Casa del Torreón, y en 2012 el segundo con Otros Mundos. Esta obra, ilustrada por Oriol Malet y Cristina Barros, combina los géneros de la ficción y el terror y ha recibido críticas muy positivas ,tanto del mundo editorial como del la crítica literaria y de los bloguers. 

Pero Isabel, además de versátil escritora es también fundadora de la editorial Otros Mundos que en 2012 publicó 20 Relatos del Fin del Mundo/20 Relats de la Fi del Món, una antología de relatos apocalípticos que reúne textos de autores como Rocío Carmona, Jordi Cantavella, Teresa Roig, Javier García de Oro, Susana Vallejo… y un prólogo de Jordi Sierra i Fabra.

Ese mismo año las editoriales Cossetania y Lectio publicaron 100 cosas que hacer en Barcelona al menos una vez en la vida (en catalán y castellano), una original guía de la ciudad condal que ha tenido una excelente acogida y que propone paseos y descubrimientos por una ciudad que, según ella “está llena de magia”.

Por si todo esto fuera poco, Isabel trabaja organizando eventos y talleres culturales y literarios dentro y fuera de Barcelona. Una de las librerías dónde realiza algunas de sus actividades es La Font de Mimir donde puede verla recientemente en la presentación de su última novela La vident de la lluna plena, publicada por Columna edicions el pasado mes de mayo. Esta magnífica obra fue reseñada en este post: La vident de la lluna plena  y ahora os invito a conocer un poco más sobre la novela en esta entrevista.

Isabel firmando ejemplares.
Quien es la verdadera protagonista de La vident de la lluna plena ¿Laia o Barcelona?

Barcelona es una parte muy importante de La Vident de la Lluna Plena, pues es en ella donde se desarrolla la magia, el misterio y el romance de la novela, y sus historias y leyendas me ayudaron a crear los secretos que recorre Laia. Pero, como en todas mis historias, los personajes, sus sentimientos y psicología son los dueños de las páginas.

Que Laia, tenga una mente científica y sea una escéptica ¿es una manera de mostrar lo frágil de la línea que separa lo material de lo espiritual?

Yo no creo en esa división. La mitología, la religión y la ciencia son formas de intentar explicar un mundo extraño para el hombre. Eliminar el factor emocional y espiritual es matar nuestra capacidad de sorpresa, y es así como avanzamos. Siempre he pensado que en el futuro muchas cosas que hoy se tachan de espirituales o paranormales no serán más que hechos científicos. Sólo hay que fijarse en la teoría de cuerdas, la gravedad o el heliocentrismo.

A pesar de ello, yo soy como Laia en ese sentido, siempre intento buscar una explicación racional a todo, aunque lo que me rodea se empeñe en gritarme que que he de dejar de pensar tanto y actuar más.

La historia retrata una Barcelona muy distinta a la que está acostumbrado el lector, más enigmática y oscura, ¿era esa tu intención al escribir la novela?

La Barcelona de La Vident es real, es la Barcelona del teatro y la farándula, del arte y las fiestas nocturnas, de la nobleza y la brujería. No he necesitado mucho subterfugio porque realmente la ciutat condal esconde misterio suficiente para cientos de novelas.

¿Qué lugares son para ti los más mágicos de la ciudad condal?

El Parc del laberint, l’Espai Earroc, el Casino de l’Arrebassada... ¡Son tantos! Y todos ellos guardan secretos que anhelan ser descubiertos.
En particular, para mí, el lugar más mágico es el laberint  d’Horta. Algunos de mis recuerdos en el parque están relatados en la novela.

¿Cómo surgió la idea de la novela?

En una conversación con mi amigo y maestro Francesc Miralles. A sabiendas de que tiro las cartas, me retó a ver si era capaz de crear una novela en que el Tarot fuera protagonista. Eso fue por teléfono, mientras bajaba las escaleras del metro, a la salida ya tenía a Laia y la carta de su madre en mente.
El resto surgió a partir de una tirada del Tarot. Me dije: "Si las cartas van a ser protagonistas, ¿porqué no hacer que sean la columna vertebral?". Por ello os encontráis uno de los arcanos mayores al inicio de cada capítulo.

Te has apartado un poco del estilo misterioso y fantástico de tus obras anteriores ¿ha sido para conseguir dar más verosimilitud a la novela?

La novela lo pedía. Casa de Títeres es puro realismo mágico mezclado con erotismo y terror, La Casa del Torreón  es terror y aventura, LoveFooles ficción y erotismo. La Vident de la Lluna Plena es un thriller inspiracional lleno de misterio, magia y amor.

Aun así, la historia de Laia sigue mi línea, mezclando sueño con realidad, ficción e historia y, por supuesto, magia cotidiana.

Fue difícil no dejarme llevar por mis instintos y en algunos momentos mi parte oscura se lo hizo pasar mal a los personajes, espero me puedan perdonar ;D

¿Hay fecha para la aparición de la traducción al castellano?

Todavía no. Estoy mordiéndome las uñas a la espera de noticias. Hace poco entregué la traducción al castellano a la editorial Kailas. En cuanto sepa algo lo colgaré en mis muros de Facebook, LinkedIn, Twitter, Instagram y en mi blog: La Odisea del Cuentista.