dimecres, 6 de maig de 2015

'Una lletra femenina de color blau pàl·lid’ (Edicions de 1984), de Franz Werfel

Un títol suggeridor el d’aquesta novel·la en què la insinuació serveix de fil conductor a la trama, per acabar desembocant en un desenllaç corprenedor i brillant.

Una lletra femenina de color blau pàl·lid arrenca amb l'arribada d'una simple carta. Barrejada entre un munt de missives, crida l’atenció del protagonista, Leònides, un alt funcionari vienès de l’Austria d’entreguerres que tot just acaba de fer els cinquanta. L’home viu una situació privilegiada deguda en gran part a un fet fortuït, nascut de la desgràcia d’un altre, que li va permetre temps enrere fer un bon casament. Però només veure la carta ell intueix que la seva vida acomodada pot córrer un gran perill. A partir d’aquest moment, Leònides reviu el seu passat que pren cos en aquella cal·ligrafia que reconeix com la d’un antic amor, sacrificat pel bé de la seva puixança econòmica.

En un exercici literari d’extremada precisió i bellesa, Franz Werfel, retrata les motivacions desesmades, profundament pragmàtiques, del benestant Leònides. En l’escenari del seu passat humil es recupera en un segon però potent pla la figura d’un company que es suïcida, un fet tràgic que es converteix en el detonant de la prosperitat del futur alt funcionari. Aquest serà el primer sacrifici, després vindrà el de l’amant, dues ofrenes que prenen un valor simbòlic tenint en compte que tant l’un com l’altre són jueus. Així, Werfel concreta en Leònides el futur d’una societat genocida, d’un país a punt de rebre el nacionalsocialisme amb els braços oberts.

És fascinant la manera que té Werfel d’endinsar-se en les foscúries d’aquest home fred, superficial i egoista, i fer-ho d’una manera estèticament impecable. Els personatges emergeixen de la trama perfectament configurats gràcies a uns diàlegs eficaços, que els concentren i els defineixen. Res es sobrer en aquesta exquisida novel·la farcida de detalls que ajuden a evidenciar tot allò que l’autor vol destacar. Molts d’ells són simbòlics, d’altres serveixen com a punt de reflexió, però tots refermen la precisa i delicada narració que conforma aquest magistral relat.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada