dimarts, 9 de desembre de 2014

Les postals de Nadal de Trini Tinturé



Trini Tinturé, dibuixant de còmics i il·lustradora, és coneguda pel seu personatge Emma es encantadora, tot un referent de la historieta femenina per a adolescents i joves. Durant una visita que vaig fer-li amb dues fans més vaig descobrir una faceta de l’artista que jo desconeixia: la d’il·lustradora de postals de Nadal. En aquest article recupero el que va explicar-nos sobre el seu treball en aquest camp i ofereixo algunes imatges dels seus christmas

La segona vegada que vaig visitar Trini Tinturé em va rebre amb la mateixa cordialitat que el primer cop, quan la vaig conèixer. M’acompanyaven la jove il·lustradora Laia Codina i Bertha Fernández Lorca, una gran aficionada al còmic femení. La nostra amfitriona va acollir-nos a totes tres amb un gran somriure i amb la taula parada on ens esperava, com ja és habitual, un deliciós berenar. Molt a prop, un faristol ens deixava veure diversos dibuixos de l’artista que, després de cinc dècades, encara continua en actiu. Instal·lada a Barcelona de ben jove, Trini Tinturé va començar a dibuixar còmic als anys 60, just en el moment  en què aquest camp encetava una forta volada.
Tot prenent una infusió, l’artista ens va parlar dels seus inicis a Lleida, on va néixer i on va descobrir la seva vocació. Ens va explicar com van ser els seus primers encàrrecs a Barcelona, ciutat on es va establir i on es va desenvolupar professionalment. Segons ens va dir, la seva experiència al llarg de tots aquest anys va estar excel·lent “si hagués de tornar enrere ho tornaria a fer tot igual”.
A les meves companyes i a mi el temps ens va passar volant, abstretes com érem per tot el que ens explicava la nostra amfitriona. Però com que sabíem que el còmic no és el seu únic àmbit creatiu, no vam voler deixar passar l’oportunitat que ens mostrés algunes de les seves creacions. Va ser llavors quan vam descobrir una de les seves obres més entranyables: les postals de Nadal. El tema ens interessava especialment perquè Laia Codina acabava d’escriure una entrada al seu bloc (cucatraca.blogspot.com.es)recordant el temps en què a escola intercanviàvem christmas.
Trini Tinturé ens va sorprendre en explicar-nos que mai va arribar a comercialitzar les seves postals nadalenques.“Les feia perquè volia. Jo sempre dibuixava uns pastorets, el nen Jesús, la verge… res formal. Però no amb intenció de comercialitzar-les sinó per regalar a familiars i amics. Ho feia com explica que ho feia Laia al seu bloc. Pintava els dibuixos un a un, a mà. Més endavant em van proposar fer postals. De fet, vaig tenir diverses propostes però aleshores jo estava fent Alicia en el país de las maravillas, per a la sèrie Joyas Literarias d’Editorial Bruguera. Va ser a mitjans dels 70 si fa o no fa. Jo vaig dir que sí a Busquets, empresa ben coneguda per les seves postals, perquè m’agradava molt com treballaven i era una gent molt amable i professional,  però finalment no vaig trobar temps per fer-ho”.
Mentre ens ensenyava els christmas que guarda a casa, ens va comentar que en va fer un parell per a La Cubana,  ja que als membres de la companyia els hi van agradar els seus dibuixos i van encomanar-li’n. “No he fet mai una exposició,” ens va dir en preguntar-li si havia pensat a mostrar-les al públic, “ni d’il·lustracions, ni de postals. Les dibuixo perquè m’agrada fer-ho. Sempre n’he fet. Aquesta, per exemple, és de l’any passat. M’agraden els motius de cada època de l’any, que siguin ben visibles i que es reconeguin els símbols propis de cada tradició. Aquell encant que tenia el Nadal trobo que s’ha perdut. Abans els dies previs a les festes nadalenques eren màgics, els esperàvem amb molta expectació. Jo intento reflectir tot això en el meu estil: la il·lusió, la màgia, la tendresa… I sé que la gent busca postals tendres i no les troba”. Llavors s’adreça a la jove il·lustradora que ens acompanya: “Laia, pren nota d’això, perquè a mi m’ho demanen sovint i em diuen que tot el que es fa ara és fred. I crec que tenen raó. Aquell tipus de dibuix també s’ha perdut i s’hauria de recuperar. No pot ser que es perdi”.
I així, embadalides contemplant  les postals de Trini Tinturé vam tornar a sentir l’emoció que experimentàvem de nenes amb els dibuixos de Constanza, Vernet o Ferrándiz. Embolcallades per aquesta sensació, ens va costar força acomiadar-nos de l’artista. Finalment  ho vam fer amb la seguretat que la propera vegada que ens trobéssim amb ella ens rebria de la mateixa manera afable i encisadora de sempre.



Trobareu més informació sobre l’obra de l’artista a la seva web: www.trinitinture.com
Podeu llegir el reportatge que vaig  publicar a la revista digital Respostes.cat aquí: Trini Tinturé: ‘Moriré amb un llapis a la mà’.

5 comentaris:

  1. la de los caballos la tengo yo!! :)
    descubrí a trini tinturé en el verano del 2007, al conseguir el bruguelandia dedicado a ella. unos meses después me apunté al foro de esther, en el que tú estabais y vi que a vosotras también os gustaba trini.
    besos, silvia, voy a ver el video que has puesto!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Es preciosa la de los caballos, ¡que suerte que la tengas Chema!
      Yo leía la serie 'Emma es encantadora' en la revista Lily, allá por los 80, pero en esa época no me fijaba en los ilustradores. Más adelante, tras entrar en el foro de Esther y su Mundo a raíz de la edición de los cómics por Glènat, redescubrí a Trini Tinturé y tuve la suerte de poder conocerla. Sólo he estado con ella en un par de ocasiones, pero es tan cercana que ha sido suficiente para hacer nacer la amistad entre nosotras.

      Elimina
  2. Sílvia, m'ha encantat com ha quedat la catalan version al teu blog :)
    A la Trini li farà molta il·lusió llegir-ho. A aquest pas ens convertirem en les seves millors ambaixadores, jejejeje...
    Per cert, que podríem quedar també un diumenge al Mercat de Sant Antoni de Barcelona. Fliparies amb les troballes que es poden aconseguir, desde postals de nadal 'vintage' per al Xmas Postcrossing fins a Bruguelandias o altres rareses editades de la Trini, la Purita Campos... ;-)

    ResponElimina
    Respostes
    1. M'alegra que t'agradi, Laia. I sí, li fa molta il·lusió veure tot el que anem publicant sobre ella però, també, saber que les postals de Nadal tornen a revifar.
      Tinc ganes d'anar al Mercat de Sant Antoni (fa la tira que no hi vaig) i que m'ensenyis totes aquestes meravelles que comentes. Abraçades!

      Elimina
  3. Fet! El dia 28 si no hi ha cap entrebanc ;-)

    ResponElimina