dilluns, 21 d’octubre de 2013

‘SENY I SENTIMENT’, de JANE AUSTEN


La primera novel·la que vaig llegir d’aquesta autora va ser Orgull i prejudici, la que diuen que és la seva millor obra. Em va agradar tant que vaig continuar amb Emma, i després vaig passar a d’altres lectures amb la intenció de tornar a Austen més tard o més d’hora. Ha estat ara, quatre anys més tard, que ho he fet, aquest cop amb Seny i Sentiment, ja que va ser el llibre triat pel Club de Lectura de la Biblioteca Ilturo, el passat mes de setembre.

Com ja m’havia passat amb Orgull i prejudici  em va costar una mica d’entrar-hi ja que la temàtica no m’acabava de fer el pes. Els problemes socials i sentimentals que es plantegen al començament em semblaven una mica nimis, i el llenguatge massa enrevessat. No obstant això, de la mateixa manera que a l’altra novel·la, gairebé sense adonar-me em vaig anar encaterinant de les dues protagonistes. Tot d’una vaig comprendre el símil que s’amaga rere les reaccions de cadascuna, el cap i el cor, la joventut i la maduresa, una reflexió a la que Austen ens condueix de manera subtil però amb molta precisió.

La novel·la explica la història de dues germanes de caràcters molt diferents que s’enfronten i es plantegen la vida des de perspectives molt oposades. Les dues noies, Elinor i Marianne, viuen en un poble d'Anglaterra a finals del segle XVIII amb la seva mare, que acaba de quedar-se vídua, i una germana més petita. L'Elionor, que és la gran, és tranquil·la, pacient i assenyada, mentre que la Marianne és passional i impulsiva. Contràriament al que podria semblar, el fet de ser tan diferents les uneix encara més i fa que comparteixin les seves angoixes i temors pel que fa als seus problemes sentimentals.  Elionor està enamorada d’un home que té un compromís previ amb una altra noia, i Marianne es seduïda per un jove que acaba per deixar-la plantada després d’haver-li donat esperances. Aquests desenganys fan que el vincle entre les  dues germanes es faci més ferm i que aprenguin l’una de l’altra.

Aquesta va ser la primera novel·la que va publicar, amb el pseudònim de ‘A Lady’, l’escriptora britànica Jane Austen.  El primer esborrany duia el títol de Elinor and Marianne (el nom de les protagonistes) i el va escriure el 1795, quan tan sols tenia 19 anys. Finalment el llibre va ser publicat amb el títol que coneixem ara, traduït al català com Seny i Sentiment, el 1811.

Jane Austen recrea el món que li va tocar viure d’una manera realista que es manifesta en el retrat que fa de la societat, en com analitza les emocions que torturen les protagonistes i en la reflexió que s’inclou a través dels diàlegs. Elinor i Marianne tenen molt de la pròpia Austen, tot i que sembla que és la més jove la que du més essència de l’autora.

La dualitat entre les dues germanes fa pensar en les dues èpoques que formen el context en què es va escriure la novel·la:  la Ilustració i el Romanticisme. Els temperaments de cada una de les noies tenen trets que es poden relacionar amb aquests dos períodes, però, també, són una metàfora de les èpoques de la vida humana: la joventut, amb la seva irreflexió i visceralitat, i la maduresa, més reposada i tranquil·la.

Seny i sentiment, no és l’obra més destacada de Jane Austen ja que és considera que el seu millor treball és Orgull i prejudici, malgrat tot, està considerada com a un clàssic de la literatura anglesa. Això és innegable, perquè descriu de manera molt precisa tot un món i tota una psicologia. Amb la perspectiva del temps, Austen ha aconseguit proporcionar als lectors un viarany antropològic que els mena directament dos segles enrere. I, a través dels neguits de les dues protagonistes, el lector estableix un diàleg amb les emocions i les ànsies de la pròpia Jane Austen.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada