
Amb el rerafons polític, social i històric de la República Dominicana del segle XVIII, Isabel Allende explica les vivències d'una esclava vinculada a una família de colons d'origen francès.
Des de la particular visió d'aquesta noia, l'autora aconsegueix no tan sols acostar-nos a l'època de les plantacions, de les revoltes i de les diferències de classe, sinó també a l'inquietant món del vudú.
Provinent de l'Àfrica, la jove és hereva d'una sèrie de creences que l'ajuden a tirar endavant. Prega a Erzuli i als seus 'loas', confia en el seu 'ti-bon-ange' i s'allibera amb la dansa. El relat dels fets s'acompanya de les explicacions de la noia: com viu ella els canvis, les situacions, els moments més decisius a la seva vida. Les seves paraules són plenes de desig per la vida i també de resignació, però una resignació forta i confiada.
Allende conjuga amb mestratge els elements antropològics, històrics i literaris elaborant una narració captivadora. Jo he gaudit molt descobrint les arrels d'un culte que va florir a Haití i que se'ns mostra des de la seva perspectiva més natural.