divendres, 31 d’agost del 2012
'LA SOCIEDAD LITERARIA Y EL PASTEL DE PIEL DE PATATA DE GUERNSEY', de MARY ANN SHAFFER y Annie Barrows
dissabte, 14 de juliol del 2012
'L'ÒPERA DE VIGATA', D'ANDREA CAMILLERI
Així, amb aquesta obra Camilleri elabora un calidoscopi de personatges i de fets que mostren diverses facetes d'un mateix argument. Com si l'escriptor hagues utilitzat la tècnica del patchwork per confegir una flaçada literaria, els capítols són relats que poden ser llegits independentment i que, alhora, s'insereixen dins la trama general.
Al voltant de la indesitjada representació d'una òpera a un poble sicilià, s'expliquen tot un seguit d'històries que conflueixen per crear aquest "patchword" que podría ser llegit, tal com indica el traductor Pau Vidal, en un ordre diferent al publicat, ja que són pedaços d'una mateixa labor.
Dins l'extensa galeria de personatges desfilen un nen desvetllat per un incendi, una jove vídua d'un mariner que viu una aventura galant, un prefecte enamorat de la seva dona, un fuster entès en música, uns revolucionaris, un mafiós o un metge impacient. Tots ells serveixen per retratar el caràcter de la societat siciliana del segle XIX, uns trets en els que es poden reconèixer també aspectes universals de l'ànima humana.
Cal destacar la tasca del traductor, Pau Vidal, que ha aconseguit traslladar a les variants del català els matisos que Camilleri dóna al llenguatge a través dels dialectes sicilians.
dilluns, 18 de juny del 2012
'DESCUBRIENDO EL CORAZÓN DE LA TIERRA', d'ISABEL RODRÍGUEZ VILA
En escoltar-la, em va captivar la manera en què explicava les seves experiències al llarg de molts anys de viatjar pel món i d'ajudar a persones mancades de tantíssimes coses. Em va atraure la manera tendra, impregnada d'amor, amb què parlava d'aquelles cultures. Lluny de centrar-se en les seves mancances materials, en el patiment, la desigualtat i tantes altres penúries, l'Isabel oferia una visió enriquidora d'aquelles gents i les seves possessions molt menys tangibles. Persones que han sabut mantenir una saviesa ancestral, un equilibri sa amb el seu entorn preservant-se, d'aquesta manera, de tots els mals que afecten al nostre primer món. En llegir el seu llibre, Descubriendo el corazón de la tierra, he percebut aquest respecte cap a uns éssers humans que han sabut mantenir la seva essència. Al llarg dels set relats que expliquen els set respectius viatges a diferents països, Isabel deixa notar una humilitat molt lúcida que apunta a un estil de vida molt més ple i feliç. Una senzillesa que ens hagués evitat el desastre a tots nivells, ecològic, econòmic, social... al que ens adrecem.
Però, a banda de la reflexió que poguem extreure de la lectura, també podem gaudir amb les detallades descripcions que ofereix sobre llocs, costums, menjars, vestits... La exhuberant natura del Brasil, la magnitud aclaparadora dels paisatges australians o la riquesa cultural i natural de l'Àfrica, són alguns dels escenaris que es retraten a l'obra.
Aquest és el segon llibre d'Isabel Rodríguez Vila, el primer va ser Goundi, unas vacaciones diferentes, també editat per Plataforma Editorial. Els drets i beneficis obtinguts d'aquestes publicacions van destinats a l'Associació Misión y desarrollo para Goundi, de la que Isabel és vicepresidenta.
Podeu llegir una entrevista que li vaig fer a la revista La Clau, págines 36 i 37: Entrevista Isabel Rodríguez Vila.
dimarts, 29 de maig del 2012
TRILOGÍA 'El Bosque', de Esther Sanz
La canción 'Sleeping heart' de Nikosia está inspirada en esta historia.
dijous, 3 de maig del 2012
'A CADASCÚ EL QUE ÉS SEU', LEONARDO SCIASCIA
Aquest llibre està considerat com a policíac, però a mi m'ha semblat més una novel·la social. Perquè la investigació que té lloc és només una excusa per mostrar l'hetereogènia actitud dels personatges.La narració s'inicia després d'un aparentment inexplicable doble assassinat. A partir d'aquí, i de la mà d'un protagonista completament apartat dels tòpics associats als detectius, van sorgint tot un seguit de personatges que acaben per configurar la idiosincràsia del poble sicilià.
El retrat que Sciascia en fa és, senzillament, meravellós. Amb les paraules precises, però sense deixar de banda l'exquisidesa del llenguatge, copsa les personalitats i les predisposicions que conformen el món que retrata. Així, la lectura flueix fins arrossegar-nos a un món arrelat en segles de pobresa i d'invassions que ha acabat regit per violents codis d'honor.
Amb una claredat desafiadora, Leonardo Sciascia porta l'evidència d'aquell tarannà dolorosament assumit fins a un relat on el menys important és descobrir l'assassí.
dissabte, 31 de març del 2012
OBLIVION, de FRANCESC MIRALLES
Si se quiere llenar una taza, antes hay que vaciarla.Esta es la enseñanza que el maestro zen dio al sabio budista cuando llegó a él lleno de ideas y de opiniones. Porque, como explica Henri Brunel en su libro, Los más bellos cuentos zen, “el objeto del Zen es devolvernos nuestro ‘rostro original’, nuestra inocencia”.
Este cuento me parece muy apropiado para comentar la última novela de Francesc Miralles, Oblivion, ya que es una historia en la que se percibe la esencia del Zen.
El argumento gira alrededor de ese estado de pureza que nos hace comulgar con el universo. Una situación que descubre el joven protagonista, Sasha, al cruzar las puertas que le llevan a un desconcertante lugar llamado Oblivion. Ese espacio bien podría ser lo que Brunel define como “lo infinito en lo finito”. Porque, a partir de ese momento, su concepción del mundo y de si mismo se modifica.
Como si el tiempo convergiera en esa interrogación en la que se convierte su vida, Sasha revive su pasado ya que él ya ha vivido experiencias más allá de lo real. De hecho, la novela se inicia con una anécdota de su infancia en la que sus sueños de niño de llegar al planeta Marte le llevan hasta otro cielo. ‘Un cielo tras otro’, como ya sugiere el Leitmotiv de la historia. Y en el horizonte de esos cielos está su verdad.
En su peculiar aventura, esos sueños de niño no dejan de acompañarle y dan sentido a su existencia cuando los hechos del presente se complican. Todo a su alrededor está impregnado de ese ‘rostro original’ que es él mismo: el del niño que desea ir a Marte y se aventura por territorios carcomidos y rocosos.
En su periplo místico y galáctico le acompañan diversos personajes. Todos, de alguna manera, proyectan facetas de él mismo. La vital y extravagante vecina es un reflejo de su rebeldía. Su tío, un vestigio de la inocencia infantil con sus sueños y sus anhelos. Y la misteriosa joven que descubre en Oblivion, es la fuerza, su pasión, el móvil que le anima en ese viaje hacia su esencia.
Cómo es habitual en Miralles, además de la historia principal, el argumento nos asoma a otros pequeños mundos. En el camino encontramos las huellas de otras aventuras, citas, pinceladas literarias, aroma de música, evocadoras acuarelas, referencias al cine y, sobretodo, a la filosofía platónica.
Quizás porque Francesc Miralles pone mucho de sí mismo en cada uno de sus libros, el lector acaba por proyectar en ellos su propia imagen. Enfrentados a esa proyección, leyendo Oblivion volverán a sentirse en la adolescencia, impulsados por los mismos anhelos que, quizás, un día dejaron atrás. Y en esa introspección común es muy posible que se transformen, como describió el escritor japonés Soseki, en un gran universo.
"He arrojado esa cosa minúscula
que llaman ‘yo’
y me he convertido en el mundo inmenso".
Fuji Rojo. Katsushika Hokusai
divendres, 16 de març del 2012
ENTREVISTA A JOAN-DANIEL BEZSONOFF
Fa ja molts anys que vaig conèixer a Joan-Daniel Bezsonoff. Va ser a la Universitat Catalana d'Estiu, a Prada de Conflent, i ell començava a publicar. Amb el temps i amb el seu treball, ha aconseguit situar-se en un lloc destacat de les lletres catalanes. Actualment és un dels escriptors amb més projecció a la Catalunya Nord.Aquí teniu l'entrevista que li he fet fa uns dies:
5 Preguntes de lletres



