'HISTÒRIA DE ROMA', d'INDRO MONTANELLI

Fa un parell d'anys editorial Destino va recuperar la genial Història de Roma, del no menys genial periodista i escriptor itàlia Indro Montanelli i la va publicar en català i en castellà. Em vaig alegrar molt llavors, perquè va ser un dels llibres amb que més bé m'ho he passat llegint història.

Ara m'ha vingut de gust recordar-lo.

Quan jo era adolescent (és a dir, fa quatre dies) vaig descobrir un vell volum de color verd amb sanefes daurades als prestatges de casa: Historia de los griegos, un regal que el meu avi havia fet a la meva mare molt abans del meu naixement i que jo, que sempre he sentit interès pel món clàssic (em sembla que la culpa la tenen la sèrie Yo, Claudio, un vell volum de mitologia també regalat a la meva mare i, sobretot, l'Astèrix) vaig llegir-lo sorpresa en descobrir un relat planer i, fins i tot, divertit sobre els homes que ens van donar la civilització grega. Res a veure amb el que venien sent els llibres d'història.

L'autor d'aquest llibre era Indro Montanelli i vaig descobrir que tenia una Historia de Roma, que també vaig llegir. La història i la llegenda s'expliquen amb claredat i simpatia, sense la fredor asèptica amb que acostumen a explicar-se els fets, amb dades que res tenen a veure amb emocions, passions, amb el que ens remet al més purament humà.

Ara Història de Roma es pot llegir en català. Nois i noies tindràn el plaer de gaudir de la ironia, la senzillesa i la proximitat d'un relat sobre persones no gaire diferents de nosaltres que, simplement, van viure 2000 anys i escaig enrera.

'TRECE RUNAS', de MICHAEL PEINKOFER

Aquesta novel.la va sortir directament en format de butxaca i la vaig llegir sense massa entusiasme pensant que seria tòpica i previsible.

Afortunadament, no va ser així. Em va captivar de seguida, tant per la forma àgil de la seva escriptura com pels diversos elements que va desventllant i que van despertar el meu interès.

D'una banda hi ha l'investigació extraoficial de la mort d'un noi a una biblioteca pertanyent a un monestir, que la policia tracta de fer passar per suicidi. D'una altra, l'arribada d'una jove anglesa per casar-se amb un noble escocès del qual no en sap gaire cosa. Les dues històries aviat conflueixen i es descobreix que el que estan vivint va començar molt de temps enrera, en una Edat Mitjana en la que van lluitar els herois escocesos en un conflicte que determinaria el futur de la seva nació.

Es tracta d'un relat que recorda una mica el gènere folletinesc, on l'aventura, l'intriga i la història es barregen i ens arrosseguen al llarg de moltes pàgines sense cap altre pretensió que la d'entretenir i acostar-nos a temes vinculats amb el lloc on es situa: Escòcia. El món dels druides, l'expropiació de les Highlands, el patriotisme, la lluita de classes... són alguns dels elements que ens acosten al territori i a certes èpoques.

És per això que Trece Runas, una novel.la sense pretensions, finalment sorprén per la seva capacitat de descobrir-nos un món fantàstic i un altre de real amb bellísimes descripcions d'una terra de passions com és l'escocesa. Per no parlar del protagonista que no és altre que Walter Scott, autor de novel.les tan conegudes com Ivanhoe o Rob Roy.

'LA CENA SECRETA', de JAVIER SIERRA

Quan es va publicar aquesta novel·la, guanyadora del III Premio de Novela Ciudad de Torrevieja 2004, encara cuetejava el fenòmen Código da Vinci i molta gent l'identificava amb aquest tipus d'història.

Això és un error. En primer lloc, perquè té molt més a veure amb El nombre de la rosa atès que es situa en el passat i no en l'actualitat. En segon lloc, perquè l'acció no és el més rellevant sinó la intriga. Es tracta, doncs, d'una novel.la històrica amb una trama detectivesca que, a més, s'endinsa en enigmes històrics relacionats amb el simbolisme, la religió i, fins i tot, l'esoterisme.

El protagonista és un inquisidor enviat per les autoritats de Roma a Milà per tal de supervisar el treball de Leonardo da Vinci. La cort papal ha estat alertada per unes cartes anònimes que els adverteixen que l'artista està introduint elements herètics en la seva pintura del Sant Sopar. És per això que l'inquisidor enviat a investigar és un expert en la interpretació de missatges xifrats. Només arribar, s'introdueix en la comunitat de frares de l'església on Da Vinci realitza la seva obra, amb l'objectiu d'esbrinar tant el que hi ha ocult en la pintura com la identitat de l'autor de les cartes rebudes a Roma.

Al marge de l'argument, aquesta és una d'aquelles lectures que fan que es desperti la curiositat sobre temes que ignorem i en fa venir ganes de saber-ne molt més.

'LA RELÓJICA INVISIBLE', de SERENA URDIALES

Potser, un dia d'aquests agafeu un tren de rodalies i, mentre esteu asseguts (o dempeus si és una hora concorreguda) escoltant música, llegint, xerrant o, senzillament, badant, una noia jove i prima, d'aspecte una mica androgin, cabell curt i mirada dolça, us deixa una mena de petit "llibret" confegit amb simple paper fotocopiat i lligat amb una grapa.

A mi em va passar dimecres. Mentre exercia la quarta possibilitat de les que he enumerat (badava mirant la platja des de la finestra), algú em va deixar alguna cosa damunt dels genolls. Em va sorprendre veure que, en lloc de l'acostumada nota en la que s'enumeren les dificultats d'algú, es tractava d'un breu poemari. Amb uns simples fulls de paper fotocopiats havien fet una mini revisteta que, a més, indicava que es tractava d'una segona edició. El preu: 1€.

Obro la primera pàgina i llegeixo:

Arena

Vi sostener arena entre las manos
y escurrise
entre los dedos ese preciado tesoro
del tiempo-arcillando-la-vida.
Y vi soltar
la arena toda junta, de repente;
ofrendando a esa inevitabilidad
otro modo
de sumarse a lo eterno.

Després van venir poemes més breus, amb regust de haikú, paraules sobre el silenci i el ressò, sobre la llum i els reflexes, un brevísim tast poètic rotund i força brillant.

Vaig trobar que era una iniciativa original, arriscada i, sobretot, creativa. Posar damunt la falda dels viatgers un bocí de poesia, una publicació humil però digna, per a desafiar l'anonimat amb un títol i un autor és, sens dubte, una aposta valent. La relójica invisible, de Serena Urdiales ofereix, fins i tot, una sèrie de dibuixos que il·lustren cada poema (dibuixos by Paula Jiménez, diu a la portada).

El més sorprenent de tot és que aquesta és la segona publicació que ens va venir a trobar al tren. Un dia abans, el meu company va trobar-se a les mans Cuentos para colgar, de Celia Remaggi. Així que ja tenim dos volums d'aquesta nova modalitat literària.

LA MANIPULACIÓ EN LA HISTÒRIA

Ja havia parlat en un altre post sobre la credibilitat de la història (Quina és la veritable història?) i hi mencionava a l'investigador i escriptor Jordi Bilbeny.

Ara torno a recuperar els interrogants que em plantejava per lligar-los amb el reportatge que publica aquest mes la revista Tribuna Maresme: Jordi Bilbeny, l'historiador rebel que trobareu aquí.

Les investigacions han acabat per donar la raó a qui defensava la catalanitat de Colom, per tant, cal, com a mínim, considerar la possibilitat que el que hem aprés no sigui inamovible.

No fa gaire llegia al llibre Los grandes misterios de la historia que "A los arqueólogos y a los historiadores les gusta creer que conocen perfectamente nuestro pasado. Así, la idea de que exista un episodio importante totalmente olvidado, es una amenaza para ellos. Por tanto, cuando se encuentra algún fenómeno curioso, como las estructuras submarinas de Yonaguni, en lugar de investigarlo racionalmente y llegar a conclusiones, la mayoría de los académicos lo soslayan y no quieren saber nada de ello".

Aquesta és una frase del periodista i antic corresponsal del Economist Graham Hancock, autor de diversos llibres sobre les estructures més antigues conegudes trobades sota les aigües que envolten l'illa de Yonaguni, al Japó i que no se sap si son runes o una formació natural. Però crec que vénen al cas.

ALGUNES DADES SOBRE TRADUCCIONS

Fa uns mesos va tenir lloc al Palau Moja l'exposició Ficcions enfora!, una mostra sobre traduccions d'obres catalanes a altres llengües, concretament de narrativa i de teatre.

No hi vaig poder-hi anar però sí que vaig poder fullejar la guia que es va editar amb el subtítol de "guia ràpida per conèixer 101 veus que han exportat relats" i aquestes són algunes de les dades que m'han cridat l'atenció:

- La Plaça del diamant és la més traduïda amb un total de 32 llengües.
- La pell freda és la segona amb 31 idiomes.
- En el tercer lloc baixa considerablement el nombre de traduccions a 22 llengües i és El mètode Gronholm.
- Comparteixen el quart lloc Camí de Sirga, Terra Baixa i Després de la pluja.
- El cinquè lloc seria ex-aequo per Tirant lo Blanc i Bearn.
- Després vindrien La guerra de les bruixes amb 12 llengües entre les quals, curiosament, no hi ha el francès i amb una llengüa menys Les veus del Pàmano que, estranyament, no ha estat traduïda a l'anglès.
- Les tres bessones ocupen un bon lloc amb 11 idiomes.
- Les llengües més traduïdes són en primer lloc el castellà, en segon lloc el francès, després l'alemany i l'italià (amb poca diferència) i l'anglès es situaria en cinquè lloc, abans del portuguès.

Cal destacar que es tracta d'una selecció d'un centenar d'autors i d'obres, tal i com indiquen a la guia. Una relació completa seria força interessant i, segurament, faria variar algunes dades.