Aquest llibre està considerat com a policíac, però a mi m'ha semblat més una novel·la social. Perquè la investigació que té lloc és només una excusa per mostrar l'hetereogènia actitud dels personatges.
La narració s'inicia després d'un aparentment inexplicable doble assassinat. A partir d'aquí, i de la mà d'un protagonista completament apartat dels tòpics associats als detectius, van sorgint tot un seguit de personatges que acaben per configurar la idiosincràsia del poble sicilià.
El retrat que Sciascia en fa és, senzillament, meravellós. Amb les paraules precises, però sense deixar de banda l'exquisidesa del llenguatge, copsa les personalitats i les predisposicions que conformen el món que retrata. Així, la lectura flueix fins arrossegar-nos a un món arrelat en segles de pobresa i d'invassions que ha acabat regit per violents codis d'honor.
Amb una claredat desafiadora, Leonardo Sciascia porta l'evidència d'aquell tarannà dolorosament assumit fins a un relat on el menys important és descobrir l'assassí.
3a TROBADA D’IL·LUSTRACIÓ INFANTIL A TERRASSA
Fa 15 hores
Un autoràs que fa anys que no llegeixo. No sé pas si és aquest títol el que recordo, l'hauré de recupera, gràcies! :)
ResponEliminaJo no l'havia llegit, Clidice. Me'l va descobrir en Toni Sala a la lectura de la biblioteca i me'l vaig empassar com si res. Però quin retrat d'aquell món, Déu meu!
EliminaM'ha alegrat veure't. Tinc els blocs una mica deixats perquè estic enfeinada, però m'encanta poder comentar lectures.
Abraçada!
Un bon escriptor com Sciascia no es pot limitar a imitar les novel·letes negres que circulen amb més o menys èxit per entretenir ocis, d'altra banda ben legítims.
ResponEliminaLes etiquetes les posen aquells que no acaben d'aprendre què és literatura i a vegades ni es molesten a llegir.
Les etiquetes es posen per poder vendre. Però, quan un llibre (o pel·lícula) és bo, tant és el gènere al qual pertanyin. No ens hem de guiar per això.
EliminaUna abraçada Olga!