La nit del 23 de juny és una de les dates més màgiques de l'any. Malgrat
que la seva celebració es vincula a la de la festivitat de Sant Joan Baptista,
el que es festeja en realitat és el solstici d'estiu que té lloc dos o tres
dies abans i que s'ha celebrat durant mil·lennis, no només en pobles de la
costa Mediterrània sinó, també, en d’altres punts d'Europa amb diferents noms:
Jonsok a Noruega, Sankthans a Dinamarca, Jaanipaev a Estònia, Midsommar a
Suècia i Juhanus a Finlàndia.
Aquest moment del calendari representa en l'hemisferi
nord el triomf de la llum sobre la foscor, per això el foc, que simbolitza el
sol, té tant protagonisme en la celebració en forma de fogueres i d’altres
rituals. Els grecs anomenaven als solsticis 'portes', el d'estiu era la 'porta
dels homes' mentre que el d'hivern era la 'porta dels déus'. Altres tradicions
i llegendes asseguren que és en aquest moment de l'any quan s'obren les portes
a la dimensió màgica de la realitat. Per saber què hi ha de cert en tot això un
dels éssers d'aquest univers ha accedit a ser entrevistat. Es tracta de la fada
Ailish, que apareix en la meva saga de novel·les Top Fairies editada per Edebé. Per descomptat, tant el seu nom com
el d’altres fades que apareixen als llibres són inventats per preservar la seva existència i la seva
tasca en el nostre món.
És a causa de l'efemèride astronòmica del solstici d'estiu, que és el
moment en què el sol està més alt al migdia. Això fa que el planeta absorbeixi
molts raigs solars, el que li proporciona una energia addicional. Aquesta força
és la que proporciona propietats excepcionals a les plantes, als minerals i a l'aigua.
En general, tota l'atmosfera s'impregna d'aquesta energia, fins i tot els
humans, cosa que els facilita que puguin entrar en contacte amb espais que
habitualment no formen part de la seva realitat quotidiana.
Les èpoques que coincideixen amb els encreuaments estacionals, és a dir,
els solsticis i els equinoccis, propicien que els humans recuperin el contacte
perdut amb la seva part natural. Són moments de molta energia a la qual cap
ésser viu és aliè. Per tant, és possible que en moments així una persona
aconsegueixi accedir a una altra dimensió de la realitat, el que ells anomenen
'l'altre costat del mirall', i que puguin veure a un ésser eteri.
És la nit del solstici d'estiu la
preferida de les fades?
Sens dubte és una de les nostres principals festivitats i culmina una
temporada de trobades en què celebrem la primavera. Però també són molt
rellevants per a nosaltres altres dates com la que els celtes anomenaven nit de
Beltane, vinculada a la fertilitat, o la d'Sambain, relacionada amb la mort i
el renaixement, una festa que s'està popularitzant entre els humans de tot el
món a través del Halloween.
I en què consisteixen les
celebracions feériques?
Ens reunim a l'exterior, en el clar d'un bosc, en prats de flors o al cim
d'una muntanya, i dansem agafades de la mà formant un cercle. Ens agrada ballar
sobre l'herba, il·luminades per torxes, mentre toquem música. Fa temps, els
humans van fer córrer una història que ens atribuïa l'aparició de cercles
formats per bolets als quals anomenaven 'rotlle de fades'. Segons deien, els
gripaus sortien de les seves basses per veure'ns ballar i s'asseien al voltant
nostre. Al matí següent, en cada un dels llocs on s'havien assegut els batracis
apareixia un bolet formant un anell de fongs. Després es va saber que es
tractava d'una formació natural que res tenia a veure amb nosaltres.
Segons l’Enciclopèdia Catalana, una
fada és un "Ésser fantàstic
representat sota la figura d’una dona a la qual hom atribueix fetilleries i
influències bones o dolentes per art màgica (goja)”, hi està d'acord?
Bé, aquesta definició resumeix el concepte que els humans tenen de
nosaltres, és a dir, la idea que ells s'han format al llarg dels segles per la
seva experiència amb el món dels elementals. Atès que des de la seva
perspectiva ens conceben així, estic d'acord que és una bona definició de la
imatge que els humans tenen de les fades. Però això no significa que els doni
la raó. De fet, una de les accepcions de 'fantàstic' és quimèric, és a dir, que
no és real, i mira’m, sóc aquí!
Perquè l'ésser humà és molt visual. Confia en els seus ulls per obtenir
certeses, la qual cosa els limita moltíssim. Atès que nosaltres fa més de tres
segles que no ens mostrem com a éssers eteris, van deixar de creure en la
nostra existència.
I com es mostren ara?
Sota una aparença més mundana, utilitzant un vestuari i una imatge adaptada
als temps actuals. Contràriament al que fèiem abans, ara ocultem la nostra
identitat sota una altra ocupació. Jo, per exemple, he adoptat la tasca de
directora d'una agència de models. Fa dos-cents anys m'hauria mostrat en un
clar de bosc ple de campànules i tocant l'arpa.
¿A què es deu, doncs, aquest canvi?
Hem canviat perquè abans els humans encara mantenien un cert vincle amb la
natura, i no eren tan pragmàtics com avui dia. Per aquest motiu podíem
apropar-nos a ells amb la nostra aparença habitual. Per desgràcia, en els
últims segles han anat perdent la seva relació amb l'entorn natural i, el
pitjor de tot, l'han perjudicat fins a posar-lo en perill. Aquest va ser el
motiu pel qual vam deixar de mostrar-nos: perquè no podíem suportar veure el
mal que els éssers humans ocasionaven a la Terra.
Llavors, perquè han tornat ara,
després de tant de temps?
Perquè hem vist que algunes persones han recuperat el vincle natural amb
l'entorn. Afortunadament s'està gestant una sensibilització cap al medi
ambient, com ho dieu vosaltres, que pot arribar a canviar la terrible situació
que pateix el planeta i a nosaltres ens agradaria ajudar a aquests humans amb
els nostres coneixements. Aquesta és la nostra gran tasca hores d’ara.