divendres, 26 de febrer del 2010

PRESENTACIÓ A PREMIÀ DE DALT



La Biblioteca Jaume Perich de Premià de Dalt va ser el lloc triat per a que Montse Assens i Ferran Planell presentesin la meva novel·la, La veu del roure, el passat dimecres 24 de febrer.

Va ser molt gratificant per a mi tornar a aquest poble on hi vaig viure uns anys i també trobar a persones que feia temps que no veia. La biblioteca no la coneixia encara (és va construir després que jo marxés) però si al bibliotecari Xavier Hidalgo i a les bibliotecàries Marta i Xaro.

La presentació va ser molt amena i amb un toc d'humor que tots vam agrair, molt original l'enfocament que en Ferran va donar a les virtuts del meu llibre. No totes literàries, val a dir-ho...

Deixo unes fotos i un enllaç al blog del meu company, l'Albert Calls, on es pot veure al regidor de cultura molt ben acompanyat:
Tres Premianencs de Dalt.

diumenge, 21 de febrer del 2010

'LA VEU DEL ROURE' A PREMIÀ DE DALT



Podeu llegir la nota de premsa que han fet a l'Ajuntament aquí.

Em fa molta il·lusió que siguin la Montse i el Ferran els que facin la presentació, i fer-ho al poble on vaig viure els meus primers anys al Maresme.

dijous, 18 de febrer del 2010

PER MOLTS ANYS, BOIRA!!!!


Ets la primera que acuts al meu despertar. Amb prou feines he obert els ulls i et sento, vora el llit, esperant-me. Sempre m’has esperat, sempre em busques, des del dia llunyà en que vaig ser jo qui va anar a buscar-te. Ja fa gairebé vuit anys d’aquell dia, perquè avui és quan tu en fas els vuit.

No has canviat gaire, ni tan sols en l’aspecte, les teves motivacions són les mateixes, per això mai no deixes de buscar-me ni de fer-me saber la importància que tinc per a tu. Vuit anys enrera, malgrat que sempre m’han agradat els animals, no sospitava que es poguessin establir uns vincles tan profunds, un afecte tan sincer i incondicional com el que em regales cada matí, cada dia. Una tendresa com la que diposites als meus braços quan t’abraço i als meus ulls quan em mires.

M’has ensenyat una estimació que no coneixia, per això no em dol haver de sacrificar algunes coses per tu, perquè en aquest món deshumanitzat dels humans hi ha molts límits per a tu. Però em compenses, em retornes als sentiments purs que potser els homes van sentir un dia. M’ensenyes a estimar malgrat les diferències, perquè tu no tens en consideració la meva humanitat i em situes a l’epicentre del teu món.

Avui vull agrair-te aquest vuit anys en que ens has donat tot el que tens: devoció, tendresa, incondicionalitat i afecte. Si vols que estem amb tu és només perquè nosaltres som tot el teu món. Per molts anys, Boira!

dimarts, 16 de febrer del 2010

'L'AGONIA DE SEVERIÀ VARGAS', d'OLGA XIRINACS


Hi ha pocs llibres que sàpiguen resoldre el final sense caure en tòpics ni sense ser previsibles. Per això crec que el final és la part més important de qualsevol narració, sigui un conte o una novel·la. I la història del Severià Vargas té, per a mi, un final rodó. El punt que tanca el relat i obre la porta a aquella part fantàstica sense la qual la vida no seria res més que decepció i patiment: una agonia.

M'ha agradat veure com l'agonia de Severià assoleix, finalment, l'esperança. L'horitzó d'un mar que durant tants anys l'ha acompanyat. M'he identificat amb ell en la seva punyent empatia, en la sensibilitat que l'ha fet fugir, que l'ha anat forjant en una ironia plena de tendresa, acollidora com la cova des d'on es mira el món.

L'agonia de Severià Vargas és una història que reflecteix el desencís, el dels anys, el de l'amor... Un relat reflexiu, farcit de moments i de pensaments que ens són propers (si més no a mi m'ho han semblat), poblat de vius i de no vius que encara s'interroguen davant el desconcert de la vida.

Una faula sobre un home que recorda una mica a Diògenes de Sínope, que es sobreposa a les vanitats humanes i aprén a viure en sintonia amb el món, però no el de les vel·leïtats i les mesquineses, sinó amb el veritable.

dissabte, 13 de febrer del 2010

DUES PROPOSTES DE CÒMIC ACTUAL


MACEDONIA, de Harvey Pekar i Heather Robertson, il.lustrat per Ed Piksor i publicat per La Cúpula.

GHOST WORLD/MÓN FANTASMAL, guió i dibuix de Daniel Clowes publicada per La Cúpula.

Macedonia és una novel·la gràfica en tota la seva àmplia dimensió. Això vol dir un còmic de prop de 200 pàgines, amb una història per a adults i una càrrega de narració literària que utilitza, però, les imatges per explicar-nos històries de la vida actual, contundents i colpidores.

La protagonista i coautora de l’obra, Heather, és una jove estudiant idealista i compromesa amb la pau. Per fer la seva tesi doctoral, que planteja si es poden evitar les guerres amb el dret internacional, viatja a Macedònia, territori molt conflictiu, enmig del polvorí dels Balcans. Allí, es barrejarà amb les persones i coneixerà de primera mà el que els llibres d’història no expliquen.

Harvey Pekar és un guionista de referència del panorama mundial actual. Autor dels coneguts còmics American Splendor, il·lustrats per Robert Crumb i d’altres autors i passats al cinema amb èxit, domina els registres de la narrativa més actual, la que ens acosta als problemes i vivències de les persones. I en aquesta obra ho torna a demostrar de nou, deixant palès alhora que el còmic no és un art minoritari, sinó que pot equiparar-se a la literatura com a art de narrar.

I una altra proposta per a lectors que vulguin endinsar-se en el còmic més actual, Ghost World (‘Món fantasmal’), de Daniel Clowes, novel·la gràfica també publicada per La Cúpula i passada al cinema. Tracta la història de dues amigues i el seu camí cap a la maduresa en el món real, ple de contradiccions i descobriments

dimarts, 9 de febrer del 2010

PRESENTACIÓ A PREMIÀ DE MAR


En el marc d'un espai de meditació i de calma, parlaré de l'aspecte més natural de la novel·la. Del vincle amb l'entorn que hem perdut però que no deixem de buscar, de com el vivien en l'antigüitat, especialment a través dels mites, i també explicaré alguna rondalla, a veure si els assistents la recorden. Serà una xerrada al voltant dels temes que apareixen a la novel·la i espero que sigui una mica participativa, atès que algunes de les persones que hi seran ja l'han llegit.

Divendres 12 de febrer a les 19 h
Taller de Ioga
Dr. Fleming, 22
Premià de Mar

diumenge, 7 de febrer del 2010

TORNAR A LA POESIA

O la poesia ha tornat a mi, potser, el cas és que estic reescrivint antics poemes inèdits i escrivint alguns de nous. Avui vull penjar aquest que dedico al Martí Rosselló.


Ecstasy. Maxfield Parrish

AQUÍ

Aquí,
amb la mà arrelada
a un bocí de sorra
que arreplega
el càlid alè de març,
escolto el temps
com em reclama.
Retalls de vida,
viaranys de ginebró,
espais de llum
i tempestes.

I així,
continguda en el polsim
que jo estrenyo,
retorno a l’alzinar
sota un cel marítim.
Un domini de mar,
on jo,
màquia d’arbustos,
retall d’una natura que m’abraça,
em reprenc en la terra.

I respiro
un hàlit d’esbarzers
i de pinedes.