L'escriptor sicilià Luigi Pirandello, conegut per la seva tasca com a dramaturg, va escriure la novel·la
El difunt Mattia Pascal, l'any 1904.
Encara que en aquella època no habia publicat cap obra de teatre, s'intueix ja la seva habilitat com a dramaturg perquè, llegint el llibre, el lector té l'impressió d'assistir a una comèdia. La manera com descriu les diferents situacions que es presenten i la configuració dels molt variats personatges, tots ells amb caràcters ben marcats, alguns, fins i tot, histriònics, recorden la posada en escena d'una obra teatral.
La novel·la s'explica amb un llenguatge planer, àgil, amb un to irònic que aconsegueix despertar empatia envers el protagonista, un home que decideix continuar la seva vida quan el donen per mort, un camí que no serà tan planer com ell pensa...
La història va més enllà de l'humor plantejant una qüestió filosòfica sobre el passat i el futur, quelcom que ara ja no sorprèn però que va ser tota una revolució a la seva època.
