Vaig saber
d’aquesta obra per mitjà de la Raquel Recolons, professora d’interpretació i
productora, que me’n va parlar quan encara s’estava gestant i demanaven col·laboració a través de la
plataforma de crowfunding, Verkami.
L’entusiasme de
la Raquel de seguida va despertar el meu interès per aquesta peça, escrita el
1983 pel dramaturg nord americà John Patrick Shanley qui la va titular Danny and the Deep Blue Sea (Danny i el profund mar blau). Les obres
d’aquest autor han rebut guardons tan prestigiosos com el Pulitzer i el Tony, i
ell ha estat reconegut als Globus d’Or i a l’Oscar amb la película Doubt (El dubte). Però, tot i amb això,
dur als escenaris catalans una història ambientada al Bronx on només actuen dos
personatges que basteixen la seva força en el cos i en el diàleg, era una
aposta arriscada. Malgrat tot, la confiança dels qui van apostar per l’obra es
va veure compensada gràcies als mecenes que, amb les seves micro aportacions, van
permetre assolir l’objectiu fixat per poder tirar endavant el projecte.
A partir d’aquell
moment, tota la maquinària teatral es va posar en marxa i a mitjans de juliol
va tenir lloc la pre-estrena. Dirigits per Fernando Griffell, fundador i
director del centre de formació i producció teatral La Casona, els actors Sara
Parisi i Albert Franch es van deixar la pell i l’ànima en aquesta obra
colpidora i intensa. I no ho dic en un sentit metafòric, perquè els espectadors
poden palpar aquesta intensitat en cadascú dels gestos dels intèrprets, en les
modulacions de la veu i, sobretot, en la crispació dels cossos que semblen
voler fondre’s en la foscor que assetja l’escenari.
Danny&Roberta és la història
de dues persones solitàries que es mostren hostils davant d’una realitat que
els ha maltractat. Dolguts pel pes de les seves pors i frustracions, actuen amb
agressivitat i duresa, com dues feres engabiades. Però tota aquesta feresa comença
amansir-se en el precís moment en que es troben. A mida que es van coneixent,
els murs de feredat cauen i una altra realitat, sense dolors, ni angoixes, ni culpes,
despunta en el seu horitzó.
Acostumats com
estem a deixar la imaginació en mans dels efectes visuals, aquest muntatge
apel·la a la força de la paraula i del gest per sacsejar l’espectador. Una oportunitat
única de veure l’autèntic poder del teatre, el que transcendeix l’espai escènic
i integra el públic en l’actuació.
Si voleu gaudir d’aquest
teatre en estat pur, no us perdeu qualsevol de les funcions que tindran lloc a
la sala de teatre de La Casona aquest mes d’octubre: Entrades Danny&Roberta.