Al centre de Barcelona s'ha obert un buit que
haurem d’omplir de records per asserenar la nostàlgia. Perquè, encara que ocupin el seu espai físic, allà hi haurà sempre una ferida. I, de manera similar a quan s'amputa un membre, sentirem la seva presencia malgrat que ja no hi sigui allà. No pot desaparèixer de cop ni tanta història ni tanta memòria, però, sobretot no es pot sadollar el boig desig que ens empeny a tornar als
llocs que ja no hi són i on ens vam sentir a gust, aquells que creaven vincle.
Independentment de la seva trajectòria, la Catalonia serà sempre quelcom lligat a la meva infantesa, a la meva joventut, fet i fet: a la meva vida, com ho serà per a tants altres lectors. Un espai agradable i atraient on el temps es
deturava i, més recentment, un dels darrers reductes de
tots aquells que ens estimem els llibres.
El temps ha passat tan vertiginós com sempre, però la
tecnologia ha estat encara més veloç. Hem vist coses que ni imaginàvem i que a
mi encara em costen de pair. Però, malgrat tot, hi ha canvis que no
aconsegueixes digerir. Són aquells que tenen relació amb tot allò que t’agrada i que
estimes. Els que afecten a les coses que voldries que sempre hi fossin.
Per més avantatges que ens doni la tecnologia, la
virtualitat i la immediatesa mai no podran consolar-nos de la pèrdua
d’aquelles coses i d'aquells indrets que ens feien gaudir. Jo en trobo a faltar molts i la
Catalonia, malauradament, serà un mes. Mentre el món canvia i les persones segueixen igual, m’entristeix veure com el capitalisme continua la seva cursa de devastació. Perquè de lectors n’hi ha, potser més que mai, però això no sembla tenir prou poder per detenir la catàstrofe. Ja fa molt que no es tracta d'un problema de guanys. En la visió voraç d'aquest sistema l'únic que importa és obtenir el màxim benefici.
Caldrà doncs esperar a què les
llibreries amb personalitat, caliu i experiència, aquelles que coneixen els
lectors i que en saben de llibres, acullin tots els orfes de la Catalonia. Si ens esforcem una miqueta les ajudarem a trobar el seu lloc, lluny del
mercantilisme depredador i sense ànima que arracona el veritable comerç, el que no es mesura per la seva grandària física. Llavors, haurem recuperat un nou espai, amable, proper, en el qual tornar a ser feliços.












