'VIRGINIA WOOLF' (Impedimenta), de MICHÈLE GAZIER i BERNARD CICCOLINI

Hacía bastante que no leía ningún cómic ni novela gráfica, pero algo en este magnífico álbum me atrajo poderosamente la atención. El hecho de que la editorial fuese Impedimenta tuvo mucho que ver, porque estoy enamorada de sus ediciones tan cuidadas y, sobretodo, tan seleccionadas. Así que, con la garantía de estar abriendo la puerta a una exquisitez literaria, me sumergí en la lectura de este libro sobre la gran Virginia Woolf. 

No me equivoqué.

Lo que más me sorprendió del libro es que fuese tan poético. Porque, si eso es posible, las ilustraciones transmiten una estética de verso, recordándome a los instantes que tan bien se congelan en los haikus. Cada viñeta es en si misma una pequeña maravilla. No es una biografía exhaustiva de la autora, pero si que contiene toda su esencia biográfica. Y unas reflexiones tan lúcidas como contundentes.

Los autores, tanto la guionista como el ilustrador, han conseguido captar momentos clave de la existencia de Virginia Woolf. Recrean la época en que vivió, su entorno, las personas que dejaron huella en ella, pero, sobretodo los claroscuros de su inestabilidad. Los dibujos, las palabras, concentran su desazón y sus ilusiones, nos adentran en su mundo hasta hacernos sentir el peso de su desesperación. 

Sin embargo, no es un libro excesivamente triste. A mi me ha parecido nostálgico. Y es quizás la nostalgia lo que torturó a la escritora, el añorado recuerdo de los días en St. Ives,  su paraíso, que es como comienza su historia...

'LOS SECRETOS DE ESTHER', de RUTH BERNÁRDEZ

Finalizo el año con la reseña de un libro que he esperado ansiosamente, no ya desde que supe que iba a publicarse sino mucho antes. Porque desde que conocí a la autora, Ruth Bernárdez, a través del Foro oficial de Esther, supe que más tarde o más temprano escribiría sobre la protagonista de Esther y su mundo ya que pocas personas saben tanto sobre sus aventuras, personajes y sobre su creadora. Así que era sólo cuestión de tiempo que apareciera una publicación como Los secretos deEsther.

El título ya es lo suficientemente explícito como para darnos idea de lo que nos vamos a encontrar nada más pasar la primera página. Pero, además, el prólogo de Rosa Martí nos situa en el ámbito inquieto de la expectación al estimular nuestros recuerdos, evocando la emoción con la que una gran mayoría de mujeres de mi generación leíamos las aventuras de Esther, preparándonos para contemplar a nuestra heroína con una mirada distinta. Y así es. Nada más adentrarnos en la lectura del primer capítulo notamos como nuestro enfoque cambia radicalmente.

Los secretos de Esther empieza por acercarnos a la creadora de las magníficas ilustraciones de Esther y su mundo, Pura Campos. A medida que la vamos conociendo y vemos su evolución profesional, comprendemos como ha sido capaz de dotar de una personalidad tan definida a todos y cada uno de los personajes que intervienen en el cómic. Esa aproximación al quehacer de la ilustradora nos lleva enseguida hacia los protagonistas de las historietas. En tan solo unos párrafos, la autora del libro describe con precisión los distintos carácteres de los personajes y nos demuestra que, ademas de las características que les aporta el guión, se apoyan también en una imagen nacida de la ilimitada creatividad de Pura Campos. Así, nos percatamos de la habilidad de la artista para conseguir que las distintas formas de ser se manifiesten a través del vestuario, de los colores, de los complementos... Luego, se nos muestra cómo esa capacidad de Pura se manifiesta también en el cambio de décadas, en las tendencias de los 70 y de los 80, sobretodo en el campo de la moda, pero también en el de la música y en las costumbres.

A medida que el libro avanza Ruth Bernárdez desgrana las virtudes y defectos de cada personaje e, incluso, interpreta los orígenes de sus comportamientos. Como un cirujano, disecciona las relaciones sociales que los unen e incluso se adentra en el ámbito geográfico e histórico donde tienen lugar las aventuras, aportando curiosidades sobre censuras y adaptaciones en nuestro país.

Aunque sigamos sintiendo la misma simpatía y una idéntica afinidad con la protagonista de las historietas, al leer Los secretos de Esther nos damos cuenta de detalles que nos habian pasado por alto o a los que no habíamos dado demasiada importancia. Es entonces cuando estos adquieren una nueva magnitud. Y no sólo eso, sino que, además, damos un nuevo valor a todo el entramado creado por los autores, Phillip Douglas y Pura Campos, para dotar de humanidad a los personajes.

Ruth Bernárdez (derecha), Pura Campos y Carlos Portela en la presentación del libro en Madrid.  Foto: Tebeosfera.com.

Ese, sin duda, es el gran acierto y la mayor virtud de Esther y su mundo: el realismo y la verosimilitud de un universo en el que todos nos hemos reconocido. Gracias a ello se ha podido crear un vínculo tan estrecho con los lectores. Una unión que pervive a lo largo del tiempo porque avanza con él, que es lo que nos demuestra  Los secretos de Esther.

Lo que no es un secreto es que Ruth Bernárdez ha hecho un trabajo minucioso en el que se nota el gran conocimiento que tiene de los cómics de Esther y su mundo, así como su experiencia como periodista. Es una obra escrita en un lenguage claro y directo, sin otra ambición que la de mostrar la incidencia que el paso del tiempo ha tenido en la evolución de la historieta protagonizada por la pecosa y tímida adolescente, sobretodo en lo relacionado con la moda, costumbres y ocio. El resultado es un libro ameno, interesante y visualmente atractivo, que, como ya he dicho, nos hace ver a Esther con otros ojos.

'PERSÈPOLIS', de MARJANE SATRAPI

Vaig descobrir aquesta novel·la gràfica quan era llibretera i el comercial de l'editorial Norma em va aconsellar que la demanés, ja que havia obtingut molts reconeixements i moltes vendes.

Quan la vaig tenir a les mans, els dibuixos em van tirar enrera. Els vaig trobar poc atractius i, per tant, vaig pensar en fullejar-lo per tenir-ne una idea. Però, només començar a llegir em vaig quedar totalment atrapada. Em va entusiasmar. L'enfocament, el sentit de l'humor, la creativitat, el punt de vista i el retrat tan directe que fa de l'obcecació humana.

L'Albert Calls ho va explicar al bloc que teniem llavors (Els llibres de Proa Premià):

"La iraniana Marjane Satrapi, que actualment viu a França, ha estat guanyadora del Premi Internacional d’Humor Gat Perich, que va atorgar-se el passat 9 de febrer a Premià de Dalt. Satrapi és molt coneguda, sobretot, per la seva obra ‘Persèpolis’, una novel·la gràfica que també ha estat adaptada al cinema i que ara pot llegir-se en la seva recent traducció al català.

Persèpolis demostra que en còmic es pot fer de tot si el creador té art i ofici. De fet, en aquest cas, el que es tracta és de narrar amb uns suggerents dibuixos en blanc i negre la història de l’autora, quan a Teheran, el 1978, ella té nou anys i el Xa Reza Pahlavi és expulsat de l’Iran. Aleshores, les esperances de molta gent es trenquen quan els fanàtics religiosos arriben al poder i instauren la revolució islàmica.

Persèpolis és un treball que en cap moment defuig la ironia i l’humor crítitc amb els totalitarismes. Des dels ulls d’una noia que va creixent, el lector veu una part de la història que sovint s’oblida, la de la puresa rebel contra les imposicions. Satrapi ha venut de la seva obra més de 300.000 exemplars i ha rebut nombrosos guardons internacionals pel seu treball. També, ha publicat els còmics Brodats i Pollastre amb prunes’, on continua narrant a través de la historieta la seva vida a l’Iran."

'MAUS' d'ART SPIEGELMAN

No puc imaginar una manera més senzilla, creativa i directa d'explicar l'holocaust que l'aconseguida per Art Spiegelman amb aquesta història.

Sense caure en el sentimentalisme, ni en una anàlisi profunda, tracta, simplement, del relat que en fa un supervivent. Aquest no és un altre que el pare de l'autor, un jueu polac que no pot deixar de recordar la seva experiència brutal i colpidora. Els seus records acaben sent recuperats pel fill en forma de novel·la gràfica. I els recupera tal i com els ha anat escoltant al llarg de la seva vida, creant un dels personatges més entranyables del món de la novel·la gràfica: Vladek Spiegelman.

La seva història ens arriba despullada de qualsevol judici o excés dramàtic. Sense buscar res més que transmetre una experiència, devastadora, sí, però des del punt de vista més humà que és, al cap i a la fi, el que veritablement importa.

Original el fet de retratar els homes com a diferents animals, els jueus com a ratolins fent una clara referència a la cita que recull el llibre:

"Mickey Mouse es el ideal más lamentable que jamás haya visto la luz... Un sentimiento sano indica a cualquier joven independiente y a toda juventud honorable que esa alimaña sucia e inmunda, el mayor portador de bacterias del mundo animal, no puede ser el tipo ideal de animal... ¡Fuera la animalización judía del pueblo! ¡Abajo con Mickey Mouse! ¡Lucid la cruz gamada!" Artículo de periódico, Pomerania, Alemania, mediados de la década de 1930.

Aquest és el motiu pel qual els protagonistes prenen forma animal. Un encert que dóna encara més força al relat.

DUES PROPOSTES DE CÒMIC ACTUAL

MACEDONIA, de Harvey Pekar i Heather Robertson, il.lustrat per Ed Piksor i publicat per La Cúpula.

GHOST WORLD/MÓN FANTASMAL, guió i dibuix de Daniel Clowes publicada per La Cúpula.

Macedonia és una novel·la gràfica en tota la seva àmplia dimensió. Això vol dir un còmic de prop de 200 pàgines, amb una història per a adults i una càrrega de narració literària que utilitza, però, les imatges per explicar-nos històries de la vida actual, contundents i colpidores.

La protagonista i coautora de l’obra, Heather, és una jove estudiant idealista i compromesa amb la pau. Per fer la seva tesi doctoral, que planteja si es poden evitar les guerres amb el dret internacional, viatja a Macedònia, territori molt conflictiu, enmig del polvorí dels Balcans. Allí, es barrejarà amb les persones i coneixerà de primera mà el que els llibres d’història no expliquen.

Harvey Pekar és un guionista de referència del panorama mundial actual. Autor dels coneguts còmics American Splendor, il·lustrats per Robert Crumb i d’altres autors i passats al cinema amb èxit, domina els registres de la narrativa més actual, la que ens acosta als problemes i vivències de les persones. I en aquesta obra ho torna a demostrar de nou, deixant palès alhora que el còmic no és un art minoritari, sinó que pot equiparar-se a la literatura com a art de narrar.

I una altra proposta per a lectors que vulguin endinsar-se en el còmic més actual, Ghost World (‘Món fantasmal’), de Daniel Clowes, novel·la gràfica també publicada per La Cúpula i passada al cinema. Tracta la història de dues amigues i el seu camí cap a la maduresa en el món real, ple de contradiccions i descobriments

CÒMICS ECOLOGISTES

- Biotopo, d’Apollo & Brüno.
Publicat per Dibbuks del francès (Dargaud).

Biotopo és una bona mostra que es fa una novel·la gràfica d’alta qualitat avui en dia i que les traduccions multipliquen el seu abast de públic.

Un planeta verd lluny de la Terra ja contaminada en excés, un policia fumador compulsiu i una trama amb misteris i rerafons ecologista, donen cos a un còmic que demostra que es pot barrejar gèneres amb estil, entretenir i plantejar preguntes de com podríem tenir un món millor.

- Seton… el naturalista viajero, de Jiro Taniguchi i Yosiharu Imaizumi. Vol. 1 Lobo, el rey. Publicat per Ponent Mon.

El primer volum de les aventures de Seton és un invent d’aquests que fan els japonesos amb el seu manga i que en el fons ens acaben mostrant que són uns mestres en explicar histories dibuixades, encara que ho facin a la seva particular manera.

Basant-se en la figura d’Ernest Thompson Seton (1860-1946), naturalista, pintor i escriptor, aquesta novel·la gràfica per entregues, tracta la lluita d’un home contra un llop extraordinari, que li farà replantejar-se la seva pròpia manera de pensar i l’actitud existencial.

Un treball excepcional en els dibuixos contrasta amb un guió en el qual les motivacions són imprecises, en alguns moments mal perfilades, però cal perdonar-ho perquè estem davant d’un manga, un voluminós còmic que segueix i segueix, de manera desfermada.

'L'INCAL', de MOEBIUS i JODOROWSKY

L’incal és una novel·la gràfica que va ser el referent per a tota una generació de lectors, que descobríem els còmics en revistes periòdiques que ara ja no existeixen només que a les taules dels llibreters de vell.

Per sort, però, ara, els lectors en català poden accedir a aquesta magna obra de còmic gràcies a la traducció de Vanessa Molina Clément.

Moebius és tot un referent en el camp del dibuix de la historieta i Jodorowski un escriptor àmpliament reconegut. De la síntesi d’aquests dos genis, entre d’altres obres, va néixer L’incal, una narració que en dues-centes noranta-dues pàgines dibuixades en vuit anys, trenca els motlles de la ciència ficció i obre nous camps que han estat imitats fins a la sacietat.

L’incal explica la llegenda de John Difool, un miserable detectiu privat que acabarà salvant l’univers, en una trama narrativa que interrelaciona els gèneres i els símbols, l’aventura heroica i el tarot, la recerca iniciàtica i el somni, la paròdia i molts ingredients més que atreuen el lector fins a la darrera pàgina d’aquest volum.

L'ASTÈRIX EN FARÀ 50!

El proper 29 d'Octubre, l'irreductible gal compleix mig segle. Per a celebrar-ho, es publicarà un nou àlbum que apareixerà el 22 d'octubre a tot el món.

Sempre he estat una "fan" de l'Astèrix, vaig aficionar-me quan encara no sabia llegir i els arreplegava per a mirar els dibuixos. Recordo que la col·lecció era a la meva habitació, els meus pares es van aficionar de joves i anaven comprant els àlbums. Nosaltres, els meus germans petits i jo, no podiem entendre la ironia, la crítica i els dobles sentits de les històries, ens quedavem només amb el més simple. Aquells pobres àlbums, van patir molt. Els lloms es van desengantxar, algunes fulles van ser guixades, l'ús i l'abús van fer estralls fins al punt de que, molt més tard, vam haver de comprar una altre col·lecció.

Amb els anys, l'Astèrix va prendre una altra dimensió per a mi, de sobte, veia coses que em recordaven una aventura, o un episodi, i s'encenia la llumeta: Obèlix i Companyia, paròdia del consumisme i del capitalisme, La residència dels Dèus que mostra com l'acultura és una manera de conquerir, Als Jocs Olímpics i la sàtira sobre el dopatge...

Desafortunadament, les últimes aventures d'aquest personatge han perdut molt. Es nota el buit deixat per Gosciny però, ni que sigui pels dibuixos, per a mi pagarà sempre la pena retrobar-me amb aquest lluitador amb seny i enginy.

'BLANKETS', de CRAIG THOMSON

Blankets vol dir “llençols” i els llençols poden evocar moltes coses. Evidentment, en el primer que pensem és en el llit, i no anirem pas errats perquè aquí és on comença la història gràfica d’aquest jove dibuixant. El jaç compartit amb el germà petit, que pot convertir-se en vaixell però que també pot ser un motiu de baralla. Després, aquells llençols són la capa de neu que envolta el paisatge, a Wisconsin, i, més endavant, la calidesa de l’amor, el cobrellit fet per la noia que estimes, els dies blancs, fets de mantes de neu que embolcallen i acosten, blanques, com els núvols del cel.

Aquesta novel·la gràfica, evoca l’infantesa i l’adolescència de l’autor en una petita població rural de Wisconsin. Educat en el catolicisme, que condiciona no només els seus fets sinó també els seus pensaments, la seva vocació artística esdevé una fugida i un recer, mentre la descoberta de l’amor li dóna una visió més amable de les coses. Els dubtes, els anhels, tot això ho reflecteix d’una manera poètica, fent convergir records amb realitats, pors amb imatges que es sobreposen com una metàfora. És admirable com uns dibuixos poden dir tant, quina estètica poderosa exerceixen per a que ens deixem endur pels neguits que transmeten. Seduïda per la blancor d’una neu per a mi impossible, he vist amb els seus ulls la bellesa del món.

Blankets, va ser triat com el millor llibre de l’any per library Journal, YALSA (Associació Americana de Bibliotecaris) i Time Magazine. Aquestes són algunes de les crítiques:

“Una de las más esperadas novedades del cómic adulto del año, un prodigio de ingenuidad y de poesía”.

Metrópoli-El Mundo

“Con un particular pulso narrativo y un excelente dibujo (...), el lento florecimiento de esta primera historia de amor está contado con una sinceridad delicada y dolorosa que puede quitar el aliento. Un hermoso relato sobre el amor, el pecado, la culpa y el destino”.

Babelia-El País