Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Cultura. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Cultura. Mostrar tots els missatges

dilluns, 22 de desembre del 2014

El Nadal de les fades

Demà farà un any just que l’escriptor i amic Francesc Miralles va dedicar un post al seu bloc a les meves novel·les juvenils Top Faires. El seu comentari incloïa unes breus explicacions sobre com celebren el Nadal les fades. He pensat que seria bo recuperar-lo ara que s’acosten aquestes festes.





He reservat el post abans de Nadal a una esplèndida autora, SÍLVIA TARRAGÓ, que coneix els secrets de les fades perquè aquest tancament d'any sigui màgic i comencem el que ve posant els somnis en el nostre horitzó proper.

La seva bilogía TOP FAIRIES és, de fet, una posada al dia dels coneixements feérics a través de les aventures d'Elia, que després de participar en un concurs convocat un segle enrere rep una formació per esdevenir una fada moderna.

Qualsevol que sigui el nostre sexe, edat o procedència, he demanat a Sílvia que ens orienti per posar ales al curs que ve. El text que segueix són les seves instruccions.

A les fades els agrada festejar els canvis d'estació i per celebrar pas de la tardor a l'hivern, que coincideix amb el nostre Nadal, realitzen una sèrie de rituals que nosaltres podem fer a casa seguint aquestes pautes:

1) Condicionar un espai que evoqui la natura. Buscarem un racó tranquil de la casa o, millor encara, del jardí o de la terrassa. En cas d'escollir l'interior d'un habitatge, recrearem l'ambient silvestre ajudant-nos d'una tela o paper de color verd, afegint tantes plantes i flors com ens sigui possible.

2) Perfumar l'ambient amb encens de fragància de rosa. Aquesta flor és una de les preferides de les fades, per això els agrada dansar al voltant d'elles per després escampar-les per les cruïlles.

3) Encendre 12 espelmes, preferiblement blanques. Amb aquesta il·luminació evocarem les torxes que il·luminen els balls de les fades. El 12 representa els mesos de l'any que s'acaba i el blanc és un color que purifica i simbolitza la pau.

4) Harmonitzar amb música folk, new age, celta o dream pop. Les fades senten passió per la música i toquen instruments com el violí, la flauta, l'arpa, l'harmònica i els platerets. Dels grups i músics actuals els agraden especialment Smoke Fairies, Marissa Nadler, Enya i Lorena McKennit. I, per descomptat, també Nikosia.

5) Vestir-se amb les millors gales. Abans d'iniciar la celebració, les fades es posen les seves robes més elegants, que acostumen a ser vestits de rasos i tuls. Podem inspirar-nos en el seu estil amb robes de teixits naturals com la seda, la llana, el cotó o el lli.

6) Arribada la mitjanit iniciar la desfilada màgica. Un cop vestits adequadament, esperarem que el rellotge doni les 12 campanades per començar la desfilada de les fades que és com inicien sempre els seus festejos. Ens col·locarem per ordre d'edat i anirem desfilant dansant al ritme de la música i seguint la filera que recorrerà tota la casa o el jardí.

7) Reunir-se en cercles i ballar agafats de la mà. En acabar la desfilada, ens reunirem en un cercle i ens agafarem les mans però donant-nos l'esquena, de manera que tots mirarem cap a l'exterior. Així com les fades canten i dansen fins a l'alba, tot i que a nosaltres ens bastarà amb fer-ho durant uns minuts.

Aquest ritual és la manera en què les fades recol·lecten energia de la Terra i del Cosmos per regenerar-se. Per tant, no hem d'oblidar mai que hem d'agrair tot el que ens dóna la natura vetllant per ella.

Bones i màgiques festes!

Francesc

dilluns, 6 d’octubre del 2014

‘Sa i català’ (Ara Llibres), d’Albert Calls


Aquest llibre aplega una bona part dels aliments autòctons de Catalunya i dóna informació sobre les seves característiques, com cuinar-los, curiositats i, fins i tot, ens parla dels seus beneficis sobre la salut.

Partint de la feina feta per entitats, productors, gastrònoms i comerciants al llarg dels anys, l’autor ha sintetitzat el més rellevant de cada producte per descobrir-lo i destacar allò que el fa diferent o especial. A banda de gran estrelles com el calçot de Valls o la ceba de Figueres, trobem interessants descobertes com la carbassa de ferro, el cigronet d’Alta Anoia, la patata de Camprodón o la pera de Puigcerdà, entre molts d’altres.

Així, a mida que ens endinsem en el llibre ens adonem de tot el que hi ha darrera de cada producte, de com el pas del temps ha afectat la pervivència d’alguns i la feina que han hagut de fer molts conreadors i restauradors per aconseguir que no desapareguessin per sempre de les seves hortes.

Sa i català té una voluntat divulgativa però, també reivindicativa de tot l’esforç que s’ha fet i que encara es fa per mantenir l’herència agrícola i ramadera del nostre territori. Perquè els fruits de la terra són hereus de les particularitats de cada àrea geogràfica, però la tradició és qui ha acabat de formar la seva idiosincràsia.

La primera presentació del llibre es fa aquest divendres, 10 d’octubre, a les vuit del vespre a La Botigueta, a Vilassar de Mar. L’acte, que organitza la llibrería Índex, comptarà amb la presència de l’autor, Albert Calls, i del metge, escriptor i conferenciant, Albert Figueres, que ha col·laborat supervisant l’apartat de salut de Sa i Català.



dimarts, 15 de març del 2011

'NOSALTRES, ELS MARESMENCS'

El títol de l'assaig de Joan Fuster ha servit d'inspiració als creadors de Nosaltres, els maresmencs. Una road-movie de Montgat a Calella, a l'hora de batejar el seu original projecte.

Es tracta d'una minisèrie televisiva de tres episodis d’una hora de durada en els que es planteja el debat sobre l’existència de la comarca del Maresme, o si en un determinat moment va existir en el mapa mental de la gent de la cultura i de la comunicació. A la recerca de la resposta a aquests interrogants, Albert Calls i Eloi Aymerich s'embarquen en un interessant periple per diverses poblacions maresmenques on entrevisten fins a 27 personalitats de l’àmbit de la cultura, la història, la comunicació i la política.

La presentació tindrà lloc dimecres 23 a les 20.30 h a Can Lleonart, a Alella i s’emetrà per M1TV el dilluns dia 28, el dimarts 29 i el dimecres dia 30.

En aquest article de Joan Salicrú hi trobareu més informació: Article de Joan Salicrú.