Una de les lectures més refrescants de les que he pogut gaudir aquest ardorós estiu ha estat aquesta
faula, signada pel versàtil i generós escriptor Francesc Miralles.
Ja fa més de dos anys
que havia llegit una altra novel·leta al·legòrica seva, Barcelona Blues, i vaig quedar captivada tant per l’estil suggerent
de la narració com per la idiosincràsia del protagonista. Aquí podeu llegir-ne
la ressenya: Barcelona Blues.
 |
| Foto: Sofía GM. |
Hi ha molts referents en aquesta obra intensament breu que són els del propi Miralles: els viatges, les cites, la música i, sobretot, aquells mestres que sorgeixen de tant en tant en el nostre camí i que hem de saber reconèixer. Per això crec que aquesta és una faula merament humana, que parla sobre el tresor que amaga cada individu i sobre les riqueses que massa sovint no sabem trobar dins nostre. Una idea que ja es percep en la cita que dóna inici a la lectura, "Som més parents de les orquídies que dels simis" (Peter Sloterdijk), i que s’evidencia al final del llibre, "Cadascuna d’aquestes persones tracta d’escriure, de la millor manera que sap, el seu argument de vida. Totes són belles, fràgils i rares com les orquídies".
El llibre, que surt el proper mes de setembre, ha estat editat en català i castellà per Comanegra en la seva preciosa col·lecció 'Emocions':
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada