 |
| Isabel del Rio en la presentació de 'La vident de la lluna plena' a la llibreria La Font de Mimir. |
Isabel del Rio és una escriptora nata. Treballa com a redactora,
documentalista, lectora, correctora i labors similars per a diverses
editorials, mitjans de comunicació, agències Literàries i per a d’altres autors.
La seva primera novel·la, Casa de Títeres, va ser publicada a l'abril de 2008 amb una gran
acollida i al juliol d'aquell mateix any va sortir la segona edició. Dos anys
després va publicar amb La Galera el primer volum de la bilogia La
Casa de la Torre, i en 2012 el
segon amb Otros Mundos. Aquesta obra, il·lustrada per Oriol Malet i Cristina
Barros, combina els gèneres de la ficció i el terror i ha rebut crítiques molt
positives, tant del món editorial com de la crítica literària i dels bloguers.
Però Isabel, a més de versàtil escriptora és també fundadora de l'editorial
Otros Mundos que el 2012 va publicar 20 Relatos del Fin del Mundo / 20 Relats
de la Fi del Món, una antologia de relats apocalíptics que aplega textos
d'autors com Rocío Carmona, Jordi Cantavella, Teresa Roig, Javier García de Oro,
Susana Vallejo ... i un pròleg de Jordi Sierra i Fabra.
Aquest mateix any les editorials Cossetània i Lectio van publicar 100 coses per fer a Barcelona almenys una
vegada a la vida (en català i castellà), una original guia de la ciutat
comtal que ha tingut una excel·lent acollida i que proposa passejades i
descobriments per una ciutat que, segons ella "està plena de màgia".
Per si tot això fos poc, Isabel treballa organitzant esdeveniments i
tallers culturals i literaris dins i fora de Barcelona. Una de les llibreries
on realitza algunes de les seves activitats és la Font de Mimir on vaig poder
veure-la recentment a la presentació de la seva última novel·la La vident de la lluna plena, publicada
per Columna edicions el passat mes de maig. Aquesta magnífica obra va ser
ressenyada en aquest post: La vident dela lluna plena i ara us convido a conèixer una mica més sobre la novel·la en aquesta
entrevista.
Qui és la veritable protagonista de
La vident de la lluna plena ¿Laia o Barcelona?
Barcelona és una part molt important
de La Vident de la Lluna Plena, ja que és en ella on es desenvolupa la
màgia, el misteri i l’aventura amorosa de la novel·la, i les seves històries i
llegendes em van ajudar a crear els secrets que recorre la Laia. Però, com en
totes les meves històries, els personatges, els seus sentiments i psicologia
són els amos de les pàgines.
Que Laia, tingui una ment científica
i sigui una escèptica ¿és una manera de mostrar el fràgil de la línia que
separa el material de l'espiritual?
Jo no crec en aquesta divisió. La
mitologia, la religió i la ciència són formes d'intentar explicar un món estrany
per a l'home. Eliminar el factor emocional i espiritual és matar la nostra
capacitat de sorpresa, i és així com avancem. Sempre he pensat que en el futur
moltes coses que avui es titllen d'espirituals o paranormals no seran més que
fets científics. Només cal fixar-se en la teoria de cordes, la gravetat o
l'heliocentrisme.
Malgrat això, jo sóc com la Laia en
aquest sentit, sempre intento buscar una explicació racional a tot, encara que
el que m'envolta s'obstini a cridar-me que he de deixar de pensar tant i actuar
més.
La història retrata una Barcelona
molt diferent de la que està acostumat el lector, més enigmàtica i fosca, ¿era
aquesta la teva intenció en escriure la novel·la?
La Barcelona de la Vident és real,
és la Barcelona del teatre i la faràndula, de l'art i les festes nocturnes, de
la noblesa i la bruixeria. No he necessitat molt subterfugi perquè realment la
ciutat comtal amaga misteri suficient per a centenars de novel·les.
Quins llocs són per a tu els més
màgics de la ciutat comtal?
El Parc del Laberint, l'Espai Barroc,
el Casino de l'Arrebassada ... Són tants! I tots ells guarden secrets que
anhelen ser descoberts.
En particular, per a mi, el lloc més
màgic és el laberint d'Horta. Alguns dels meus records al parc estan relatats
en la novel·la.
Com va sorgir la idea de la
novel·la?
En una conversa amb el meu amic i
mestre Francesc Miralles. Sabent que llenço les cartes, em va reptar a veure si
era capaç de crear una novel·la en què el Tarot fos el protagonista. Això va
ser per telèfon, mentre baixava les escales del metro, a la sortida ja tenia a
la Laia i la carta de la seva mare en ment.
La resta va sorgir a partir d'una
tirada del Tarot. Em vaig dir: "Si les cartes ha de ser les protagonistes,
per què no fer que siguin la columna vertebral?". Per això us trobeu un
dels arcans majors a l'inici de cada capítol.
T'has apartat una mica de l'estil
misteriós i fantàstic de les teves obres anteriors ¿ha estat per aconseguir
donar més versemblança a la novel·la?
La novel·la ho demanava. Casa de Títeres és
pur realisme màgic barrejat amb erotisme i terror, La Casa de la Torre és terror i aventura, LoveFool és ficció i erotisme. La Vident de la
Lluna Plena és un thriller inspiracional
ple de misteri, màgia i amor.
Tot i així, la història de la Laia
segueix la meva línia, barrejant somni amb realitat, ficció i història i, per
descomptat, màgia quotidiana.
Va ser difícil no deixar-me portar
pels meus instints i en alguns moments la meva part fosca els hi va fer passar
malament als personatges, espero em puguin perdonar ;D
Hi ha data per a l'aparició de la
traducció al castellà?
Encara no. Estic mossegant-me les
ungles a l'espera de notícies. Fa poc vaig lliurar la traducció al castellà a
la editorial Kailas. Quant sàpiga alguna cosa ho penjaré en els meus murs de
Facebook, LinkedIn, Twitter, Instagram i al meu blog: La Odisea del Cuentista.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada