Foto: Facebook de la autora. |
Feia molt de temps
que m’havia fixat en aquesta novel·la, perquè la seva temàtica em va atreure
tan bon punt la vaig descobrir. Una història ambientada en la Barcelona del
segle XVIII, i explicada des de la perspectiva quotidiana de les seves gents
era un argument massa seductor per a mi. Però, per una cosa o per una altra,
vaig anar posposant la seva lectura fins que el moment va arribar. I ho va fer
d’una manera ben curiosa...
Fa poc més d’un mes
em van convidar a la primera edició de la Festa del Llibre i de la Novel·la
Històrica de Puig-Reig, on vaig coincidir amb l’autora. Tot i tenir la mateixa
agent literària, Sandra Bruna, no ens coneixíem personalment i allà, en aquell
poble encisador carregat d’història, vam tenir l’oportunitat de fer-ho
compartint taula i un recorregut pel passat templer del municipi. Va ser
llavors, parlant amb ella, quan ho vaig tenir encara més clar: havia de llegir
els seus llibres! Una setmana després començava la lectura de El barri del sorral.
La novel·la arrenca
amb una descripció senzilla i eficaç, que ens presenta la primera de les
protagonistes i ens dibuixa el món que l’envolta. Un petit univers de sorra i
onades, on s’aixequen barraques miserables ocupades per famílies que malviuen
de la pesca i d’altres tasques esforçades i humils. De seguida ens assabentem que
els pobladors d’aquell sorral són els supervivents de la Guerra de Successió
que, després de perdre les seves llars, es van veure obligats a viure fora de
les muralles de Barcelona. Allà, la seva existència és una lluita constant
contra les adversitats que es deriven de la pobresa i, malgrat tot, encara
tenen energia per empaitar somnis i il·lusions.
Foto: Xulio Ricardo Trigo. |
Aquests anhels i
fantasies els anem coneixent un a un, a través de les històries de les seves
protagonistes que en realitat són una de sola, la que dóna forma a tot l’argument.
Es tracta d’un incident funest que té lloc a la fortalesa militar de la
Ciutadella, i que trasbalsa les seves existències per sempre més. Un fet
terrible i perillós que les uneix amb la força que només atorga la possessió d’un
secret.
La visió plural i polifacètica
amb què es desplega el relat m’ha captivat gairebé tant com el ritme addictiu de
la narració. Begoña García Carterón sap dosificar els esdeveniments i crear una
tensió que enganxa fins el final. Però és que, a més, proporciona informació
històrica d’una manera tan subtil que, sense adonar-se’n, el lector basteix
dins del seu cap fins el darrer racó del nou barri mariner que, poc a poc, es va
configurant a l’antic sorral. Una història global que aplega les particulars
històries d’unes dones que, malgrat les diferents motivacions, s’uneixen per
tirar endavant i encarar-se a una societat hostil i a una natura sovint feréstega.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada