Màgia subtil. Res a veure amb Howgarts ni amb la Ventafocs, sinó en allò que s’amaga perquè no ho sabem veure. Aquest és un relat sobre possibilitats ocultes, la història de un noi que no sap que és mag fins que aprèn a reconèixer la màgia. Tal i com s’explica al final de la novel·la: “La màgia no és només poder, és sobretot visió. T’ensenya a veure els fils invisibles de la realitat, a mirar el tapís dels esdeveniments des del darrere, on hi ha els filaments del destí.”
Francesc Miralles mostra amb aquesta història la manera en què la màgia pot arribar quan s’està preparat per veure-la. Hi ha nombrosos elements intangibles, inexplicables i sorprenents que poden trasbalsar la nostra perspectiva limitada. Se’ls pot donar un tractament més o menys misteriós, o una explicació més o menys científica, però el fet és que existeixen. Tots en coneixem alguna experiència inusual, sabem del poder de la intuició, de la capacitat encara inexplorada de la ment o el poder de la energia. En aquesta novel·la s’utilitzen aquests elements per a construir un relat que ens planteja fins a quin punt podem fer cas dels nostres sentits.
L’Àlex és un noi com qualsevol altre, però, per un casual (o no) entra en contacte amb un grup de joves que s’estan iniciant en la màgia subil. Poc a poc es troba immers en les pràctiques dels nois i cada cop més atret per una de les joves qui sembla amagar un secret estremidor.
El cinquè mag és una novel·la original, que tant pot ser llegida per joves com per adults amb ganes de descobrir les possibilitats de l’impossible.
