'EL ARTE DE CONDUCIR BAJO LA LLUVIA', de GARTH STEIN

Aquesta és la història d'un noi, mecànic i pilot de carreres de cotxes, que ha d'enfrontar-se a una terrible tragèdia que irromp a la seva vida posant-la cap per avall. Tot el que li va passant ens arriba a través de les explicacions del seu gos, Enzo, qui s'erigeix en narrador de l'experiencia vital a què ha d'enfrontar-se el seu amo.

Així, des de la particular perspectiva de l'animal, trobem una reflexió senzilla i a la vegada lúcida de com encarar-se a les dificultats. Es tracta, doncs, d'una novel.la que  podria etiquetar-se com a lectura de "pensament positiu", un autoajut disimulat l'originalitat del qual rau en el narrador, una mica en la linia inaugurada amb El curiós incident del gos a mitjanit, que posiciona al lector dins l'òptica d'algú que es mira les coses de manera molt diferent a l'habitual, que sol ser la nostra.

Però a banda de les impressions canines sobre les repercussions que els fets produeixen en el seu amo, la historia s'explica prenent el símil de la conducció com a metàfora. La vida és la cursa i els problemes els obstacles que cal superar.

Les conclusions del gos per a mi són molt encertades, en l'única cosa en que no estic d'accord és amb el desig que sent de reeencarnar-se amb ésser humà, jo, en canvi, voldria reencarnar-me en gos.

UN NOU COMENÇAMENT PER AL KLAUS

El Klaus és un cadell mestís de pastor alemany. La seva història és un clar desafiament a l'asseveració que la sort es crea, a no ser que això només es refereix als humans. Perquè es fa difícil pensar que aquest cadell sigui responsable que algú li trenqués les potes del darrera, abans de llençar-lo per la tanca del refugi de la Protectora de Mataró. A mi em sembla més un cas de fatalitat.

Tanmateix, si els humans tenim aquesta capacitat de modificar la sort el Klaus és, sens dubte, dels qui més mereixen beneficiar-se. Porta més de dos mesos immobilitzat i dues intervencions molt serioses. Finalment ha aconseguit alliberrar-se de l'aparell que li ha ajudat a soldar els ossos, però la musculatura li ha quedat atrofiada i necessita una llarga recuperació. Afortunadament és jove, això dóna esperances que pugui recuperar-se de les lesions que li van provocar i tornar al punt de partida, aquell en que el Klaus neix sa i amb un llarg camí per recórrer sense dolors ni aparells.

Si podem canviar la sort del Klaus i fer que rebi el que li va prendre la fatalitat, només hem d'adreçar-nos aquí: El Refugi de Mataró o aquí: Societat Protectora d'Animals de Mataró.