La primera novel·la que vaig llegir d’aquesta autora va ser Orgull i prejudici, la que diuen que és
la seva millor obra. Em va agradar tant que vaig continuar amb Emma, i després vaig passar a d’altres
lectures amb la intenció de tornar a Austen més tard o més d’hora. Ha estat
ara, quatre anys més tard, que ho he fet, aquest cop amb Seny i Sentiment, ja que va ser el llibre triat pel Club de Lectura
de la Biblioteca Ilturo, el passat mes de setembre.
Com ja m’havia passat amb Orgull i
prejudici em va costar una mica d’entrar-hi
ja que la temàtica no m’acabava de fer el pes. Els problemes socials i
sentimentals que es plantegen al començament em semblaven una mica nimis, i el
llenguatge massa enrevessat. No obstant això, de la mateixa manera que a l’altra
novel·la, gairebé sense adonar-me em vaig anar encaterinant de les dues
protagonistes. Tot d’una vaig comprendre el símil que s’amaga rere les
reaccions de cadascuna, el cap i el cor, la joventut i la maduresa, una
reflexió a la que Austen ens condueix de manera subtil però amb molta precisió.
La novel·la explica la història
de dues
germanes de caràcters molt diferents
que s’enfronten i es plantegen la vida des de perspectives molt oposades. Les
dues noies, Elinor i Marianne, viuen en un poble d'Anglaterra a finals del segle
XVIII amb la seva mare, que acaba de quedar-se vídua, i una germana més petita.
L'Elionor, que és la gran, és tranquil·la, pacient i assenyada, mentre que la
Marianne és passional i impulsiva. Contràriament al que podria semblar, el fet
de ser tan diferents les uneix encara més i fa que comparteixin les seves angoixes i
temors pel que fa als seus problemes sentimentals. Elionor està enamorada d’un home que té un compromís
previ amb una altra noia, i Marianne es seduïda per un jove que acaba per deixar-la
plantada després d’haver-li donat esperances. Aquests desenganys fan que el
vincle entre les dues germanes es faci
més ferm i que aprenguin l’una de l’altra.
Aquesta va ser la primera novel·la que va publicar, amb el pseudònim de ‘A
Lady’, l’escriptora britànica Jane Austen.
El primer esborrany duia el títol de Elinor
and Marianne (el nom de les protagonistes) i el va escriure el 1795, quan
tan sols tenia 19 anys. Finalment el llibre va ser publicat amb el títol que
coneixem ara, traduït al català com Seny
i Sentiment, el 1811.
Jane Austen recrea el món que li va tocar viure d’una manera realista que
es manifesta en el retrat que fa de la societat, en com analitza les emocions
que torturen les protagonistes i en la reflexió que s’inclou a través dels
diàlegs. Elinor i Marianne tenen molt de la pròpia Austen, tot i que sembla que
és la més jove la que du més essència de l’autora.
La dualitat entre les dues germanes fa pensar en les dues èpoques que
formen el context en què es va escriure la novel·la: la Ilustració i el Romanticisme. Els
temperaments de cada una de les noies tenen trets que es poden relacionar amb
aquests dos períodes, però, també, són una metàfora de les èpoques de la vida
humana: la joventut, amb la seva irreflexió i visceralitat, i la maduresa, més
reposada i tranquil·la.
Seny i sentiment, no és l’obra més destacada de Jane Austen ja que és
considera que el seu millor treball és Orgull
i prejudici, malgrat tot, està considerada com a un clàssic de la
literatura anglesa. Això és innegable, perquè descriu de manera molt precisa
tot un món i tota una psicologia. Amb la perspectiva del temps, Austen ha
aconseguit proporcionar als lectors un viarany antropològic que els mena
directament dos segles enrere. I, a través dels neguits de les dues
protagonistes, el lector estableix un diàleg amb les emocions i les ànsies de
la pròpia Jane Austen.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada