'BOTXAN', de NATSUME SÔSEKI

 Malgrat ser una novel.la consagrada i el seu autor ben conegut al seu país, Japó, on es va publicar l'any 1906, fa només cinc anys que aquest llibre va arribar a les nostres llibreries. Edicions Proa el va editar en català i  Impedimenta en castellà (en una edició preciosa, per cert). El mateix any, l'obra va ser guardonada amb el Premi Llibreter.

Botxan, paraula japonesa utilitzada per referir-se a un nen consentit, explica la història d'un jove de Tòquio que ha d'anar a treballar de mestre a una illa del Japó. Allà es trobarà amb un seguit de personatges i de circumstàncies que anirà relatant de manera desimbolta, amb petits tocs d'humor. A través d'aquestes anècdotes l'autor aconseguirà oferir-nos un peculiar mosaic on reconeixerem moltes de les facetes de les relacions humanes.

He llegit que aquest escriptor va influenciar a Mishima i a Murakami, entre d'altres. Personalment el trobo ben diferent, molt més lleuger que Mishima i més realista que Murakami. Vaig llegir la novel·la en un no res, disfrutant de la ingenua simplicitat amb què retrata els trets humans, les senzilles reflexions que n'estreu, i, sobretot, la vigència que fa que ens sentim tan propers al protagonista, als seus pensaments i a les seves conclusions.

De tota la novel.la, em quedo amb el moment en què van a pescar. Un instant que serà de vital importància fins al punt de convertir-se en el detonant de tot el que s'esdevindrà després. D'aquesta anècdota, destaco la reflexió de "Botxan", el protagonista, un exemple clar de com són els seus raonaments:

"Els que pesquen o cacen, en general, són gent sense pietat. Com s'explica, si no, que els faci contents matar unes pobres bèsties. És normal que tant els peixos com els ocells s'ho passin més bé vivint que no pas sent immolats. Si fos un home que per a viure hagués de pescar o caçar, ho entendria; però guanyant-se la vida sense problema, a sobre té el vici de matar animals: trobo que és un luxe odiós. És el que jo penso, però no li ho vaig dir perquè, com que és llicenciat en literatura, parla com un llibre i estava segur que no el podria vèncer discutint".


També són destacables les referències i els dobles sentits que apareixen a la novel·la en relació amb haikus força coneguts, que l'escriptor utilitza per fer l'ullet al lector coneixedor de la literatura japonesa. Afortunadament, per aquells que no ho estan hi ha unes notes a peu de pàgina que ajuden a relacionar les expressions de Soseki amb els famosos versos japonesos. Un tipus d'escriptura que l'autor també va conrear.