RECORREGUT PER L'IMPRESSIONISME FRANCÈS A CAIXAFORUM

Impressionistes. Mestres francesos de la col·lecció Clark és el nom de l'exposició que es pot visitar fins el 12 de febrer a CaixaForum i que aplega obres de destacats pintors francesos de finals de segle XIX i principis del XX, procedents del fons del col·leccionista americà Sterling Clark i de la seva dona Francine.

Dissabte passat per la tarda vaig anar a visitar-la en una sortida que promovia l'Associació D'ones de Cabrera de Mar. Allà, ens vam trobar amb una gernació que, sens dubte, es va acostar a la mostra atreta per l'enorme atractiu d'uns quadres que permeten fer un recorregut al llarg d'aquest moviment pictòric.

La mostra s'inicia amb els precursors, els pintors realistes de l'escola de Barbizon: Jean-Baptiste Camille Corot, Jean-François Millet i Théodore Rousseau. Després, ja ens situem en els primers albors del corrent estètic i davant els nostres ulls hi discorren les pintures dels grans mestres. Entre ells destaca Renoir, el primer impressionista que es va incorporar a aquesta col·lecció i que va ser la gran passió d'Sterling Clark, qui va adquirir trenta-nou obres seves. També hi trobem pintures de Sisley, Pissarro, Manet, Monet i Degas.

Tots aquests treballs estan agrupats en diferents àmbits que es vertebren al voltant d'aspectes com el paisatge, la natura morta, els interiors o el cos humà. En aquest darrer espai, les noies radiants i acolorides de Renoir i Degàs conviuen amb les voluptuositats dels cossos pintats pels academicistes William-Adolphe Bourguereau (Nu assegut) i Jean-Léon Gérome (Encantador de serps).

L'exposició es completa amb els quadres dels pintors post-impressionistes Toulouse-Lautrec, Honoré Daumier, Pierre Bonnard i Paul Gauguin.

Pels que no ho sàpiguen, l'inici de l'impressionisme va tenir lloc el 15 d'abril de 1874 data en què es va inaugurar la primera exposició de la Société Anonyme Coopérative des Artistes Peintres, Sculpteurs, Graveurs, etc, de la qual formaven part Degas, Monet, Renoir, Pissarro i Sisley, entre d'altres. L'exposició fou un fracàs de públic i crítica. Llavors, el crític L.Leroy va anomenar irònicament als participants impressionistes degut al títol Impression que Monet va donar a algunes de les seves teles.