ALGUNES DADES SOBRE TRADUCCIONS

Fa uns mesos va tenir lloc al Palau Moja l'exposició Ficcions enfora!, una mostra sobre traduccions d'obres catalanes a altres llengües, concretament de narrativa i de teatre.

No hi vaig poder-hi anar però sí que vaig poder fullejar la guia que es va editar amb el subtítol de "guia ràpida per conèixer 101 veus que han exportat relats" i aquestes són algunes de les dades que m'han cridat l'atenció:

- La Plaça del diamant és la més traduïda amb un total de 32 llengües.
- La pell freda és la segona amb 31 idiomes.
- En el tercer lloc baixa considerablement el nombre de traduccions a 22 llengües i és El mètode Gronholm.
- Comparteixen el quart lloc Camí de Sirga, Terra Baixa i Després de la pluja.
- El cinquè lloc seria ex-aequo per Tirant lo Blanc i Bearn.
- Després vindrien La guerra de les bruixes amb 12 llengües entre les quals, curiosament, no hi ha el francès i amb una llengüa menys Les veus del Pàmano que, estranyament, no ha estat traduïda a l'anglès.
- Les tres bessones ocupen un bon lloc amb 11 idiomes.
- Les llengües més traduïdes són en primer lloc el castellà, en segon lloc el francès, després l'alemany i l'italià (amb poca diferència) i l'anglès es situaria en cinquè lloc, abans del portuguès.

Cal destacar que es tracta d'una selecció d'un centenar d'autors i d'obres, tal i com indiquen a la guia. Una relació completa seria força interessant i, segurament, faria variar algunes dades.

MARIÀ FORTUNY. CRÒNICA DE LA GUERRA D’ÀFRICA (1860)

Ca l’Arenas, el centre d’art del Museu de Mataró, havia estat la casa del pintor, escultor, arqueòleg i músic Jordi Arenas, germà de Jaume Arenas, ambdós artistes reconeguts que van viure a primera línia la cultura i l'art dels anys de postguerra. El domicili, un immoble del segle XIX amb una façana catalogada, va ser donat per Jordi Arenas a la ciutat a la seva mort. L’edifici va ser reformat però encara conserva una distribució d'espais gairebé idèntica a la planta baixa, amb la xemeneia, l’escala, les fustes i el paviment meravellosament decorat.

Avui dia Ca l'Arenas serveix d’escenari a les exposicions i activitats que es programen regularment. La present temporada porta per títol Art i guerra. Destrucció, espoli i salvaguarda del patrimoni durant la Guerra civil; l’exemple de Mataró i a les diferents exposicions que la formen es poden veure fotografies, documents, dietaris i objectes que evidencien l’impacte que el conflicte va tenir en el patrimoni.

En relació a la temàtica general de la guerra s’hi troba, només entrar, a la primera sala a mà dreta, l’exposició Marià Fortuny. Crònica del Guerra d’Àfrica (1860). Es tracta d’una magnífica col·lecció de dibuixos i gravats de Fortuny provinent del Fons el Museu d’Art i Història de Reus. Aquests dibuixos están formats en la seva major part per esbossos, estudis o acadèmies que va realitzar a la guerra d’Africa, quan la Diputació de Barcelona li va encarregar la crònica gràfica del conflicte i immortalitzar les gestes del general Prim, reusenc com ell. Fortuny va fer un gran nombre d’estudis i apunts d’execució ràpida i precisa que li serviren per a la realització posterior d’olis sobre aquest tema.

Aquesta col·lecció de dibuixos manifesten la seva genialitat en cada simple traç, on capta el moviment, el gest, el sentiment, on una simple taca evoca cada element del paisatge. Per als interessats en aquest artista i per a tots aquells a qui agradi la pintura, és una oportunitat poder veure aquesta petita exposició que revela el domini tècnic i la capacitat d’expressió del més gran pintor català del segle XIX.

Marià Fortuny, Crònica de la guerra d’Àfrica (1860)

Ca l’Arenas. Centre d’Art .

Museu de Mataró

C/ d’Argentona, 64

Mataró

Fins al 26 de setembre

Horari d’estiu: de dimarts a diumenge de 18 h a 21 h.

'THE GOD FATHER' LA TRILOGIA DEL PADRÍ

Per estrany que pugui semblar (a alguns, fins i tot, els podrà semblar un pecat) encara no havia vist cap de les pel·lícules de la saga El padrino. Però, atès que tinc propòsit d'esmena, he agafat en préstec a la biblioteca la trilogia per tal de veure-la sencera.

Vaig veure la primera diumenge i em va agradar força. Ja és difícil, perquè amb la durada que té normalment m'hagués aixecat dels sofà als 120 minuts, abans no se'm gangrenessin les cames. També té mèrit que hagi aguantat tenint en compte el que em costa seguir els arguments enrevessats farcits de conxorxes i en els quals s'ha d'anar lligant caps. Generalment em perdo a la que surten més de cinc noms implicats. No ha estat el cas. Em vaig fer una mica d'embolic en algun moment, però la vaig entendre "a grosso modo".

Ara, amb la segona ja m'estic perdent més. En la part actual surten tants de noms que no aconsegueixo relacionar-los ni recordar qui són. El meu company no em serveix de gaire ajut perquè també es confón una mica. La xarxa m'ha ofert un resum del que jo ja he esbrinat (altre cop "a grosso modo") però sense donar-ne detalls concrets de tota la gentada que ha anat apareixent i això que ahir només vaig veure 90 minuts.

M'estan agradant força totes dues pel·lícules, però no puc treure'm la sensació de ser una mica totxo per les meves dificultats en recordar tots els elements de la trama. En canvi, llegeixo que el guió és magistral (o una cosa per l'estil) i a mi em sembla que magistral seria si no costés tant de seguir, o és que potser sí que està ben lligat però és difícil seguir-lo a la primera. Ja em veig empassant-me les 9 hores de la trilogia un segon o tercer cop.

PRESENTACIÓ D'EL QUADERN D'ALBERT CALLS

El periodista, escriptor i blocaire, Albert Calls, presentarà el seu llibre El Quadern d'Albert Calls a la biblioteca Ilturo el proper divendres 30 a les 19 h.

L'acte s'emmarca dins la Festa Major de Cabrera de Mar i comptarà amb la presència de l'escriptor i periodista, Rafael Vallbona qui farà la presentació juntament amb el propi autor.

Per saber-ne una mica més, podeu clicar aquí: El quadern d'Albert Calls.

'WINESBURG, OHIO' de SHERWOOD ANDERSON

Aquest conjunt de relats va ser publicat l'any 1919 i, segons s'explica a la solapa i es pot llegir a moltes resenyes, “ Va deixar la seva emprempta en l’estil de Hemingway, Faulkner, Wolfe, Scott Fitzgerald, Steinbek i tants d’altres...”

Crec que la grandesa d’aquest llibre rau en la seva aparent senzillesa. Com en els haikús japonesos que sintetitzen l’univers en poques paraules, Anderson concentra en cada personatge a tota la humanitat.

El primer relat, El llibre del grotesc, és el que dóna sentit als altres. En ell s’explica com les persones esdevenen personatges. I jo diria que tot es resumeix concretament en la frase “El que feia grotesca la gent eren les veritats”. S’han de llegir totes les històries per veure quines són aquestes veritats i com han anat formant (o deformant) els protagonistes.

Una de les reflexions que m’ha provocat aquesta lectura és que, malgrat que totes les persones es relacionen i, fins i tot, algunes conviuen, totes es desconeixen i el món que comparteixen és un espai diferent per a cadascú. Com a la vida real. Però la vida real està mancada de la poètica de la mirada d’Anderson. Ens cal un llibre com aquest per tal de poder veure "les crestes dels solcs de fang glaçat que formaven el camí", "les petites clarianes d’herba alta, ara gebrada i rígida", "les pometes rugoses que creixen als horts de Winnesburg", "els artells de les mans del doctor Reefy que semblaven un rosari de pilotes de fusta", "les llums de les botigues brillant resplenents a les voreres..."

AMB INTERNET (DE MOMENT)

Sembla que hem solucionat el tema però jo no hi confio gens. Tinc com una fatalitat amb internet i sovint em trobo amb problemes (no, no miro pàgines rares). He decidit limitar-me al blog, al correu i al facebook. D'altra banda, m'he adonat que quan no tenia connexió tenia més temps i això és important.

M'estic llegint un llibre que és la lectura triada per la tertúlia de la biblioteca Ilturo i tan bon punt l'acabi en faré una resenya.

Bon estiu i a gaudir d'aquest temps meravellós.

SENSE INTERNET

Des de diumenge passat tinc problemes amb l'ordinador i no em puc connectar. Hem intentat resoldre-ho sense èxit, per tant, em veig obligada a limitar-me a entrar al correu de tant en tant mitjançant l'ordinador del meu marit i deixar de banda la resta d'activitats.

No sé si serà definitiu o si podrem trobar una solució, però vull aclarir-ho per si algú troba estrany que no escrigui aquí o al facebook atès que sembla que va per llarg.

Espero que no sigui definitiu perquè m'agrada escriure aquí de tant en tant, llegir altres blogs i veure les opinions del altres.