Per a mi el més colpidor va ser descobrir l'esgarrifós món estalinista, marc en el que es desenvolupa aquesta novel.la sobre un assassí en sèrie. Aquest context dóna sentit i força a la pressió angoixant i a la sensació d'impotència del protagonista, qui ha de tirar endavant la investigació en contra del que li manen.
Ens trobem en un estat repressiu, on tothom és presuntament culpable i on la por és qui realment mana. Enmig d'aquest despropòsit, la mort no deixa de ser el menor dels mals. Tanmateix, el fet que siguin nens, la manera en que moren, el moment, tot en sí, forma part d'un obscur motiu que s'arrossega des d'un temps passat i que evidencia els perills d'un règim que s'autodefineix com a perfecte i que ningú pot qüestionar.
Una lectura que arrossega, sens dubte, però que et deixa amb el cor encongit. Això sí, el gir final totalment inesperat i molt original.
Sobretot no expliquis el final ni que t'ho demanin de genolls ,eh?.Això del gir final totalment inesperat i molt original ja fa venir dentetes...
ResponEliminaEncara que ho expliqui, Fina, no es pot entendre si no explico l'argument detalladament. Hi ha diverses històries, no és difícil de seguir (jo no m'he perdut que ja és molt) però cal saber algunes coses per lligar-ho tot.
ResponEliminaUmm!!! Sílvia que tinc una pila de 12 llibres pendents i m'has fet ganes d'afegir-lo!!
ResponEliminaÉs molt diferent a l'estil japonès que comentes, Mireia, es tracta d'un thriller i, per tant, l'acció i el misteri són els protagonistes. Però també hi ha crítica social, introspecció i molta intriga. És dur, especialment el començament, jo vaig pensar que no podria seguir llegint i, encara que aquest estil no m'agrada em va tenir ben engantxada.
ResponElimina