L'obra poètica publicada de Teresa d'Arenys havien estat, fins ara, els reculls Aor (Premi Amadeu Oller 1976), Onada (1980) i Murmuris (1986). Els dos primers formen part d'una trilogia de la qual Versos de vi novell mancava per publicar. Va ser escrit entre els anys 1976 i 1979 i, encara que l'autora els hagi revisat, ha intentat ser fidel a la posició vital de joventut que reflecteix la recerca i experimentació d'aquells anys.
Aquest poemari mostra el gran domini i la riquesa de la llengua amb la que s'ha distingit sempre Teresa d'Arenys. En ells es percep la influència de autors admirats i un regust clàssic, gairebé èpic, de la poesia en el seu paper d'enaltir el sentiment, l'emoció, allò que conmou l'ànima.
Invocació
Al rostre cec de nits sense ribatge
adreço el mot perdut del meu espant,
l'oreig segat a dalla em dicta un plant
amb verbs salats que troba per la platja.
On són els noms, mare, del meu llinatge?
I de les naus, on són tots els deixants?
Com és que el vent alça pronoms forans
i l'alfabet s'apaga en un miratge?
Les meves mans d'inhàbil caçadora
no tenen ginys per atrapar una aurora
que amb dits de rou tanqui els ulls de la Nit.
Invoco els sons de les vocals latents
entre adormits. Conjuro els ploms d'oblit
i guixo fort sobre escorces silents.
El llibre conté obres d’Enric Maass, pintor de llarga trajectòria, realitzades també en aquells anys. S'inspiren en l’ambient en què vivien artista i poeta i la complicitat en el procés. El conjunt ens remet a un sentiment colpidor que és el que ha mogut als poetes des de sempre, el clam al cel, a la terra, el dubte, la por, la recerca constant que demana als mots l'espai precís que els concreti. Crec que troba aquesta veu, de vegades és la seva, d'altres la de tots. Especialment bells els versos que adreça a la natura.
MaigCaigui la pluja i bressoli els planters.
Del vell, l'hivern, en cambra bella es mor,
la tramuntana em torba com un bes,
l'heura poruga arrela en el meu cor
que vol, que no defuig, que resta ullprès
del maig que ara s'esmuny arreu i enlloc,
parlant fluixet, no fos que em revelés
la melodia de l'ocell de foc:
el vetllador, l'incessat, l'inclement
que du a cada ala brases d'una flor
ja calcinada, i brins de la sentor
dels encensers dalt de l'altar major.
El cos su pès en vol tot just latent,
la pluja que l'amara, indiferent.
Una aventura llegir aquest poemari, un viatge a un mar de paraules enardides sobre un oceà immens, abisal...
Cançó de barca
que es mou a la deriva,
vaivé d'onades,
salobre, sol, veremes
tripulen la meva ànima.
Hola, veig que ets l'autora de CIUTATS DE L'IMPOSSIBLE , el vaig llegir (fa una pila d'anys, i em va AGRADAR força), en una època en què comprava molts llibres de Brosquil (vaig llegir altres autors poc "mediàtics" com Pasqual Mas també).
ResponEliminaQuina casualitat haver descobert el teu blog.
Ja passaràs pel Racó de la Solsida si et ve de gust
Acabo de passar-me pel teu racó Mireia. Estic contenta que m'hagis contactat i de descobrir el teu espai, el trobo molt interessant, m'agraden els temes que s'hi tracten.
ResponEliminaM'afalaga saber que t'hagi agradat "Ciutats de l'impossible", la teva opinió em mereix confiança perquè ets una gran lectora. La veritat és que va ser un llibre que, com la immensa majoria, va pasar gairebé desapercebut i això que em van fer una crítica boníssima a l'Avui, que no esperava. Tot això m'anima a seguir.
El mes vinent el Brosquil treurà la meva primera novel.la "La veu del roure", pots llegir algun fragment en aquest blog si et vé de gust.
Una abraçada i benvinguda.
Encantat d'entrar en conversa per comunicar-vos que la Teresa d'Arenys torne a Horta de Sant Joan i concretament al Matarranya de la mà del Jordi Llavina el 27 de juliol a la meua llibreria per participar de la Trobada de Els Amics dels Clàssics http://www.serretllibres.com/autorsebrencs/articles/dissabte-27-de-juliol-i-diumenge-28-editorial-barcino-la-fundacio-lluis-carulla-i-llibreri Si hi voleu participar hi esteu convidades ;))
ResponElimina