PER MOLTS ANYS, BOIRA!!!!

Ets la primera que acuts al meu despertar. Amb prou feines he obert els ulls i et sento, vora el llit, esperant-me. Sempre m’has esperat, sempre em busques, des del dia llunyà en que vaig ser jo qui va anar a buscar-te. Ja fa gairebé vuit anys d’aquell dia, perquè avui és quan tu en fas els vuit.

No has canviat gaire, ni tan sols en l’aspecte, les teves motivacions són les mateixes, per això mai no deixes de buscar-me ni de fer-me saber la importància que tinc per a tu. Vuit anys enrera, malgrat que sempre m’han agradat els animals, no sospitava que es poguessin establir uns vincles tan profunds, un afecte tan sincer i incondicional com el que em regales cada matí, cada dia. Una tendresa com la que diposites als meus braços quan t’abraço i als meus ulls quan em mires.

M’has ensenyat una estimació que no coneixia, per això no em dol haver de sacrificar algunes coses per tu, perquè en aquest món deshumanitzat dels humans hi ha molts límits per a tu. Però em compenses, em retornes als sentiments purs que potser els homes van sentir un dia. M’ensenyes a estimar malgrat les diferències, perquè tu no tens en consideració la meva humanitat i em situes a l’epicentre del teu món.

Avui vull agrair-te aquest vuit anys en que ens has donat tot el que tens: devoció, tendresa, incondicionalitat i afecte. Si vols que estem amb tu és només perquè nosaltres som tot el teu món. Per molts anys, Boira!