'UN VIEJO QUE LEÍA NOVELAS DE AMOR', de Luis Sepúlveda

Per a iniciar aquest blog, que pretén parlar de llibres i de natura, Un viejo que leía novelas de amor em sembla un excel.lent començament.

En aquesta història, la literatura i la naturalesa s'uneixen d'una manera tan equilibrada, que a penes ens adonem de la reflexió profunda i la denuncia que l'amaren. Amb una aparent senzillesa ens fa veure tot el que pot haver de noble en una bèstia i de mesquí en un ésser humà.

Des del seu racó de món, el protagonista, un home solitari, decebut, que viu en les novel.les que llegeix l'amor que no ha conegut, es preserva d'una societat: la seva, la de l'home blanc, envilit i prepotent. Allà, rememora la seva vida entre els indígenes, homes als quals la societat i la civilització no ha pervertit encara i que es mantenen íntegres amb la seva relació amb el que els envolta.

Però l'home blanc assetja, atempta un cop més contra l'ordre natural i això desencadena una sèrie de desgràcies que ell, l'home vell que somnia amb l'amor, però el de debó, el que fa patir, haurà de mirar de resoldre.

Sepulveda sap descriure la impotència que sentim davant la ignorància i la barbarie, crea uns personatges que representen el pitjor i el millor de la nostra espècie però, sobretot, sobretot, ens reconcilia amb el món del que, volem o no, formem part.