Quan vaig llegir que la Catalonia tancava vaig sentir com una esgarrapada al mig del pit. Aquesta llibreria és un d’aquells establiments que creeen vincle amb els clients, per això, saber que desapareixerà em va provocar un dolor tan intens. El
patiment de la pèrdua.
Al centre de Barcelona s'ha obert un buit que
haurem d’omplir de records per asserenar la nostàlgia. Perquè, encara que ocupin el seu espai físic, allà hi haurà sempre una ferida. I, de manera similar a quan s'amputa un membre, sentirem la seva presencia malgrat que ja no hi sigui allà. No pot desaparèixer de cop ni tanta història ni tanta memòria, però, sobretot no es pot sadollar el boig desig que ens empeny a tornar als
llocs que ja no hi són i on ens vam sentir a gust, aquells que creaven vincle.
Independentment de la seva trajectòria, la Catalonia serà sempre quelcom lligat a la meva infantesa, a la meva joventut, fet i fet: a la meva vida, com ho serà per a tants altres lectors. Un espai agradable i atraient on el temps es
deturava i, més recentment, un dels darrers reductes de
tots aquells que ens estimem els llibres.
El temps ha passat tan vertiginós com sempre, però la
tecnologia ha estat encara més veloç. Hem vist coses que ni imaginàvem i que a
mi encara em costen de pair. Però, malgrat tot, hi ha canvis que no
aconsegueixes digerir. Són aquells que tenen relació amb tot allò que t’agrada i que
estimes. Els que afecten a les coses que voldries que sempre hi fossin.
Per més avantatges que ens doni la tecnologia, la
virtualitat i la immediatesa mai no podran consolar-nos de la pèrdua
d’aquelles coses i d'aquells indrets que ens feien gaudir. Jo en trobo a faltar molts i la
Catalonia, malauradament, serà un mes. Mentre el món canvia i les persones segueixen igual, m’entristeix veure com el capitalisme continua la seva cursa de devastació. Perquè de lectors n’hi ha, potser més que mai, però això no sembla tenir prou poder per detenir la catàstrofe. Ja fa molt que no es tracta d'un problema de guanys. En la visió voraç d'aquest sistema l'únic que importa és obtenir el màxim benefici.
Caldrà doncs esperar a què les
llibreries amb personalitat, caliu i experiència, aquelles que coneixen els
lectors i que en saben de llibres, acullin tots els orfes de la Catalonia. Si ens esforcem una miqueta les ajudarem a trobar el seu lloc, lluny del
mercantilisme depredador i sense ànima que arracona el veritable comerç, el que no es mesura per la seva grandària física. Llavors, haurem recuperat un nou espai, amable, proper, en el qual tornar a ser feliços.
I uns llibreters de luxe, com tu Sílvia. He parlat amb el Roberto i la Montse..., encara estan en estat de xoc, encara que ho veien venir ho saben del cert des del 27 D; i he vist el text d'en Jordi Valls, antic llibreter, ara bibliotecari. Abraçades. El ruido de Endora.
ResponEliminaGràcies per les teves paraules, Endora. En Jordi Valls és un bon amic. M'agradava passar-me a veure'l a la Catalonia, quan hi treballava. En alguna ocasió vam celebrar alguna activitat allà, sempre ens convidava. Per a mi la Catalonia va lligada al Jordi Valls, és el que té el comerç amb cara i amb cor, que el relaciones amb persones. Trobo molt a faltar això avui dia: la familiaritat.
ResponEliminaAprofito per enviar-te una abraçada ben forta!!!!
Ja fa anys que els prestatges de les cases dels escriptors s'han convertit en magatzems de llibres retornats.
ResponEliminaTret dels promocionats, la resta som una ruïna. Som llibreries sepulcre.
Tens raó, Olga, i la sensació que produeix veure això és horrible. Recordo que quan tenia la llibreria em sabia molt greu veure que llibres excel·lents passaven desapercebuts, mentre d'altres que no valien res es venien com a xurros.
EliminaÉs el que té el capitalisme: que només compta la quantitat.
Abraçada!