'L'ART DE VIURE', de GOLIARDA SAPIENZA

És aquest un llibre inteligent, sensitiu, original i molt visceral. Escrit des de la pròpia experiència vital de l'autora, ens remet tant a la lluita personal com a la social. El resultat és un voluminós escrit en forma de novel·la, que s'endinsa en els viaranys de l'ànima femenina alhora que qüestiona i critica aspectes com la religió o la política.

Potser va ser per aquest caràcter crític que la novel·la va ser rebutjada per molts editors i no es va publicar fins després de la mort de l'autora. Però jo penso que més aviat van ser criteris comercials els que van endarrerir la publicació. No és fàcil vendre un volum de la grandària de L'art de viure, escrit amb un llenguatge acurat i culte, que s'estén per àmbits que van des de la història fins la filosofia.

Personalment, em va seduir la força suggestiva de les imatges que projecta. També les paraules, acurades, certes i brillants, que evoquen un món i una època convulsa, com ho és la personalitat de la protagonista. Tanmateix, em vaig perdre en alguns diàlegs, un recurs que fa servir molt, i en algunes escenes en les que, per a mi, no queden ben explicats els fets.

Malgrat la gran bellesa de l'escriptura de Sapienza (nom que li escau molt bé, per cert), trobo excessives algunes escenes i alguns diàlegs. Crec que li caldria una mica més d'agilitat per alliberar la narració de la sensació feixuga que apareix en certs moments, i que li fa perdre la frescor que acompanya el text.