GUILLEM VALLEJO
COS ESTIMAT
Un cos estimat
ens du irremeiablement amb ell,
(perquè la pell té també memòria)
i així tot ell ens va parlant
amb un llenguatge que sols l’altre cos sent.
Amb signes d’irrepetibles carícies
s’alcen les paraules que no calia dir-se…
A tu, cos estimat,
aquestes dolces engrunes que encara t’esperonen,
et diuen que no ets mort,
que pels carrers dels dies,
per la febre o el glaç
de les porugues hores que empenyen i reculen,
tu, sense que els altres sentin el teu clam,
vas deixant en l’aire les intenses lletres
d’aquells ulls, d’aquells llavis, d’aquell pit que oprimies.
ALBERT CALLS
NIGROMÀNTIC
Nigromàntic: cavalcada
anònima mar enllà;
sota nostre, acròpolis
de ciment.
Petonejo les teves nafres
i m'aboco estèril
als pinacles de monstres;
t'ausculto,
escolto en el teu cor
palaus de gebre.
Auriga-sàtir
et meno a la finestra
i t'empenyo: caus.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada