Fent memòria de les poques novel·les d'intriga que he llegit, arribo a la conclusió que El laberinto del caracol és, possiblement, la que més m'ha agradat.
No és la primera vegada que una novel·la que gairebé ningú coneix i de la qual no es troben referències, a mi em deixa una molt bona impressió. Ja em va passar amb una novel·la històrica sobre gladiadors (res a veure amb la pel·lícula de Ridley Scott) i una altra sobre Elionor d'Aquitània que, a més, vaig recomenar als clients quan era llibretera i també a ells els van agradar. Ja en faré una resenya més endavant.
Vaig llegir El laberinto del caracol perquè l'havíem de presentar a la llibreria ja que l'autor vivia (i crec que continua vivint) a la zona.
La novel·la es situa a Saragossa a finals dels 70 i recrea d'una forma senzillament brillant aquella època, inclós el món policial. S'aprecien els coneixements que l'autor té de la ciutat on va viure i de les feines que va exercir i que exerceix: la de policía i la psicologia. El retrat que fa de l'assassí és, per a mi, una petita obra d'art. Sense justificar el que aquest fa, dóna les eines que permeten apropar-se al seu mal i, en certa manera, entendre-ho.
Aquest és un d'aquells casos en què lamento la discriminació que pateix la literatura per part de la promoció o la comercialització. Així, es priva als lectors de bones lectures mentre llibres mediocres i alguns de prescindibles van ocupant tots els prestatges.
Gràcies per la recomanació, la veritat és que ens "mengem" molta cosa estrangera de pa sucat amb oli i, moltes vegades, tenim excel·lències a tocar de casa.
ResponEliminaPenso que, amb el temps, aconseguim fer-nos una biblioteca ferma d'aquells llibres que per a nosaltres han estat entranyables. I si hi ha una bona llibretera que aconsella, molt millor.
ResponEliminaJo fins ara que no llegeixo "Arxipèlag Gulag", de Solshenitzin, i era assignatura pendent de fa molts anys.
Però ha estat a partir de V. Grosmann i el seu "Todo fluye" que he entrat amb aquesta documentadíssima i imprescindible obra mestra.
Clidice, tens molta raó en això que dius. Tanmateix, del que em queixo en aquest post és de que molts bons llibres passen sense pena ni glòria.
ResponEliminaOlga, de vegades això que dius costa. Quants de llibres entranyables (i sovint imprescindibles) queden descatalogats.... és això del que em planyo.
Aquests que comentes no els he llegit encara, no sé si estic preparada tot i que en Grosmann m'ha temptat. 'Vida i destino' em volia llegir, però ara que has anomenat 'Todo fluye' ho tindré en compte.