dimecres, 17 de novembre del 2010
'CURVAS PELIGROSAS', de SUSANA HERNÁNDEZ
No sóc una gran aficionada a la novel·la policíaca, tot i el gran nombre d'adeptes que té. Tanmateix, el gènere és el menys important quan es tracta d'un bon llibre o d'una bona pel·lícula. Potser sigui aquest el motiu pel qual m'he vist arrossegada pels perillosos revolts d'aquesta intriga que tan acuradament elabora Susana Hernández.
Narrada amb agilitat cinematogràfica la novel·la és eminentment visual, però sense deixar de banda l'anàlisi, ni la introspecció i amb unes petites dosis de ironia que fan la lectura encara més àgil.
La història principal, la que tracta la investigació realitzada per dues inspectores de policía sobre la mort de dues noies discapcitades, es sobreposa a les històries personals dels personatges, atorgant-los una profunditat que els humanitza i que fa pensar en un múltiple etiquetatge de la novel·la: policíaca, social, sentimental... De fet, una de les etiquetes que li han penjat és la de novel·la gay, una limitació que forma part de l'encasillament de qualsevol etiquetatge però que en aquest cas no és gaire exacta, perquè l'enfocament de la novel·la està més centrat en la intriga que no pas en el lesbianisme.
És possible que l'éxit de Curvas peligrosas sigui saber combinar les històries personals amb la investigació, el passat amb el present, les causes i els efectes.
Jo sí que sóc una gran lectora de novel·les d'intriga, i sé reconèixer el gènere quan s'ho val. En tinc una bona biblioteca. Vaig guanyar el Premi Sèrie Negra, de Planeta, amb "No jugueu al cementiri".
ResponEliminaActualment hi ha molt bones escriptores britàniques i nord-americanes. Algunes sueques no arriben a la categoria dels homes, només vénen avalades pel "boom" mediàtic i la gent s'ho empassa tot.
Espero, un dia o altre, llegir la que comentes i, si ho faig, ja te'n diré l'opinió.
Moltes gràcies, Olga. M'encantaria saber la teva opinió i conèixer el teu punt de vista.
ResponEliminaAixò que comentes sobre les escriptores no ho sabia, però fa un parell d'anys en vaig llegir "La princesa de hielo" de Camilla Läckberg i no em va agradar gaire. Em va semblar més romàntica que d'intriga i la seva història personal queda oberta amb la qual cosa ja es veia que havia de venir una segona part, com a mínim, però ja no la vaig llegir, no em va atraure prou.