És inevitable no pensar en la pel·lícula de Kubrik quan es fa referència al famós esclau traci. De fet, jo la vaig conèixer abans que no pas la novel·la, abans i tot d'haver sentit parlar d'Espartaco com a figura històrica.
Per això m'ha sorprés tant la lectura de la novel·la escrita per Howard Fast l'any 1951. En primer lloc, per la manera en què està redactada. En segon lloc, per la pròpia història de la seva redacció: va ser escrita després que Fast sortís de presó i set editorials la van rebutjar per qüestions polítiques, fins al punt que l'autor va haver d'editar-la ell mateix. Això ho explica a continuació del pròleg amb el títol de Espartaco y la lista negra.
L'argument situa a Espartaco en un terme molt evocador. L'acció s'inicia quan ell ja és mort, no a la creu sinó com realment va succeir: a una batalla i sense que es localitzessin les seves restes. Els diferents personatges, relacionats d'una manera o d'una altra amb ell, serveixen per a reconstruir el que va passar els anys anteriors a la seva derrota i contribueixen a idealitzar-lo. Es tracta de persones que reflecteixen els vicis, els defectes i les mancances de la societat que Espartaco va voler canviar. Tots ells queden afectats d'alguna manera pel que ell va fer.
El retrat que l'autor fa de la feblesa humana és senzill i precís mentre que la descripció de tot el que hi ha de bo en l'ésser humà (representat en l'amor per Varinia, companya d'Espartaco, i en l'amistat) es converteix en poesia.
Espartaco representa l'aspiració a ser millors, a ser com li diu Varinia a Craso "com hauría de ser la gent".
Gran pel.lícula i gran novel.la! Arthur Koestler va fer també la seva novel.la sobre Espàrtac. Un personatge que ha esdevingut un mite. Curiosament, l'escriptora Colleen McCullough, a "Los favoritos de la Fortuna", dins de la sèrie dedicada a Roma, va fer una desmitificació del personatge.
ResponEliminaCom era? Poc importa ara, la literatura no té perquè ser una crònica històrica, té els seus propis valors.
No ho sabia que sortís a "Favoritos de la Fortuna". Em vaig llegir els dos llibres anteriors i em van agradar, però són lectures molt absorvents (per a mi) i vaig decidir post-posar la lectura de la resta. A més, vaig agafar una sobredosi d'informació sobre el món romà: polític, històric, familiar, militar... Segur que se'l ha mitificat, de fet en aquesta novel·la es parla més del que va representar i fer en els altres que no pas d'ell mateix. Però crec que els mites són necessaris.
ResponEliminaTotalment d'accord amb el que dius, la literatura no ha de ser una crònica històrica i la gent ho hauria de tenir molt present.