'WINESBURG, OHIO' de SHERWOOD ANDERSON

Aquest conjunt de relats va ser publicat l'any 1919 i, segons s'explica a la solapa i es pot llegir a moltes resenyes, “ Va deixar la seva emprempta en l’estil de Hemingway, Faulkner, Wolfe, Scott Fitzgerald, Steinbek i tants d’altres...”

Crec que la grandesa d’aquest llibre rau en la seva aparent senzillesa. Com en els haikús japonesos que sintetitzen l’univers en poques paraules, Anderson concentra en cada personatge a tota la humanitat.

El primer relat, El llibre del grotesc, és el que dóna sentit als altres. En ell s’explica com les persones esdevenen personatges. I jo diria que tot es resumeix concretament en la frase “El que feia grotesca la gent eren les veritats”. S’han de llegir totes les històries per veure quines són aquestes veritats i com han anat formant (o deformant) els protagonistes.

Una de les reflexions que m’ha provocat aquesta lectura és que, malgrat que totes les persones es relacionen i, fins i tot, algunes conviuen, totes es desconeixen i el món que comparteixen és un espai diferent per a cadascú. Com a la vida real. Però la vida real està mancada de la poètica de la mirada d’Anderson. Ens cal un llibre com aquest per tal de poder veure "les crestes dels solcs de fang glaçat que formaven el camí", "les petites clarianes d’herba alta, ara gebrada i rígida", "les pometes rugoses que creixen als horts de Winnesburg", "els artells de les mans del doctor Reefy que semblaven un rosari de pilotes de fusta", "les llums de les botigues brillant resplenents a les voreres..."