'MI NOMBRE ES SEI SÔNAGON', de JAN BLENSDORF

Sei Sônagon va ser una dama de la cort Heian, al Japó del segle X i és coneguda pel seu diari Makura no Soshi (llibre de coixí o de capçalera). Va viure en una època inusual de la història en el qual les dones escriptores superaven en nombre als homes. Mentre a Europa la majoria de dones eren analfabetes i les poques que escrivien eren religioses que es dedicaven a explicar les vides dels sants, Sei Sônagon escrivía sobre temes que les europees ni tan sols gosaven pensar.

En aquesta novel·la, Mi nombre es Sei Sônagon, la protagonista pren la identitat de l'escriptora per tal de conversar amb les diferents persones que vénen a la seva botiga. Les escolta rera un biombo i reconstrueix el Japó actual a través de les experiències que sent explicar. Són relats de pérdues, de solitud, d'amor, de penediment, relats que configuren un particular diari que podria ser de tots i de cadascú.

Mentrestant, la seva pròpia història té lloc més enllà del paravent, en el passat, però escoltant als demés va caligrafiant el seu particular llibre de coixí.

Amb la senzillesa del haikú i la força de les experiències, aquesta autora que desconeixia, Jan Blensdorf, ha escrit una novel·la delicada i bellísima, que m'ha sorprés per la seva originalitat.

Plena d'imatges que evoquen la història i el pensament del Japó, atorga una perspectiva que ens trasllada a aquell món que s'ajusta perfectament a la definició que Octavio Paz va donar de Makura no Soshi:

"un mundo milagrosamente suspendido en sí mismo, cercano y remoto a un tiempo, como encerrado en una esfera de cristal."