En llegir el pròleg ja em va captivar, perquè, segons l'autor la novel.la va ser sugerida pels següents versos de Dante:
"Deh, quando tu sarai tornato al mondo,
e riposato de la lunga via",
seguitò 'l terzo spirito al secondo,
"ricorditi di me, che son la Pia;
Siena mi fé; disfecemi Maremma:
salsi colui che 'nnanellata pria
disposando m'avea con la sua gemma".
("¡Ah!, quan hagis tornat al món
i descansat del llarg camí
-va seguir un tercer esperit al segon-,
recorda't de mi, sóc Pia;
Siena em va fer, i em va desfer Maremma:
bé ho sap
qui va desposar-me amb la seva gemma.")
Sembla ser que Pia era una senyora de Siena i el seu marit sospitava de la seva infidelitat però no la matava per por a la reacció de la seva família, per tant, la va portar al seu castell de Maremma convençut que els aires nocius d'aquell lloc farien el mateix efecte, però tant trigava ella a morir que, finalment, va ordenar que la defenestressin.
Aquest és el fet, però els impulsos, sentiments, pensaments, en definitiva, tots els canvis que experimenta una persona segons les vicisituts que visqui, això és el que l'autor ens permet veure quan aixeca aquest vel pintat.
Crec que a molta de la literatura actual li manca una profunditat com aquesta: la dels personatges. Una profunditat que costa trobar en novel.les d'avui, més pendents de reflectir uns fets que de donar-nos la possibilitat d'emmirallar-nos amb el protagonista.
Tens tota la raó, almenys pel que fa a la novel·la del país, amb honroses excepcions, és clar. Les novel·les són planes i grises. En tinc un exemple ben a prop, que es fa molta autopropaganda. El diari l'ha deixat per terra amb bons arguments, que comparteixo perquè ho conec; però es veu que una dona de diari digital diu tot el contrari. ¡Ai!
ResponEliminaOlga
No sé a quin et refereixes, Olga, però penso que el fet de ser a una societat consumista tot és fa pensant en les vendes. Sort en tenim de les honroses excepcions, com tu dius!
ResponElimina