Una noia asseguda dins un vagó de Metro llegeix. Quan s'acosta la seva parada tanca el llibre i s'aixeca. S'atura davant de les portes mentre la velocitat del tren es va reduint. El Metro entra a l'estació. S'atura. Les portes s'obren i, a l'andana, davant mateix d'ella, una altra noia sosté un llibre a les mans. Per uns brevíssims segons podriem pensar que estem davant d'un mirall. Però no, perquè la noia no és pas la mateixa, només el llibre és el mateix. Una imatge que es repeteix de forma polièdrica arreu. Ja no cal intentar esbrinar quin títol és perquè es tracta del fenòmen editorial de torn.
Aquesta escena em sembla prou significativa. Jo no la he viscut, me la va explicar el meu germà Jordi, però si que sóc testimoni del fet que tothom (per tothom vull dir una gran majoria) fa el que fa tothom. Això em fa preguntar-me si és que la moda s'imposa al criteri o si és que la gent no en té? Necessiten sentir-se part d'un grup? Tenen por d'arriscar-se a ser diferents? No em considero una persona amb una personalitat forta, no sóc cap rebel, però tampoc m'agrada que em vulguin influenciar. Al cap i a la fi, l'imposició del majoritari no deixa de ser una tirania o, si més no, una manera de marginar.
El que passa amb els llibres no és altra cosa que un efecte més de les modes i la conseqüent alienació dels individus. El mateix llibre que llegeixen diferents personas les quals, amb tota probabilitat, tindràn el cos tatuat i foradat perquè ara toca. Doncs, vés per on, a mi basta que ho faci tothom per a que se'm passin les ganes. Em deixo assessorar, aconsellar, però per persones amb el criteri de les quals confio, no per anuncis, campanyes, espots i similars. No em sembla que la societat de mercat sigui precisament una bona influència.
A mi em passa exactament el mateix, no ho suporto :(
ResponEliminaAixí doncs no sóc tan rara... :)
ResponEliminaA mi a la llibreria m'han arribat a demanar "el llibre aquell que llegeix tothom al tren." Sense jo preguntar ni dir res, posar-lo a la bossa, pagar i ja està! Ja, un dia els donaré un llibre de la Rodoreda :)
ResponEliminaJaja, què dolenta, doncs jo crec que sortirien guanyant perquè a mi no em va agradar el llibre en qüestió, bé, de fet no vaig pasar de la pàgina 30 i això que vaig començar a llegir-lo quan no era conegut encara.
ResponEliminaEl que em va deixar de pedra una vegada va ser que algú a qui havien recomenat "El secreto" em va preguntar el que em semblava i jo li vaig dir que a mi, personalment, em semblava una pressa de pèl, una altra persona va coincidir amb mi i, finalment, aquesta persona va dir que se'l comprava igualment perquè tenia curiositat. Per mi millor, 24€ al calaix, però realment per curiositat estàs disposat a pagar el que sigui i desprès et queixes pels llibres de text? Estan bojos aquest romans....
totalment d'acord amb el darrer paràgraf. Sóc de les que no ha llegit ni un Larsson , ni un Safon!!!
ResponEliminaM'encanta descrobrir pels blogs llibres que no coneixia, això m'ha permès llegir de tot: novel.les que ni fred ni calor (no diré quines, clar), i petites joies que potser m'haurien passat desapercebudes perquè no són, diríem, de les de "gran promoció" (ara penso en un escriptor que vaig descobrir en el blog de l'Espolsada com és el valencià F Bodí, o penso en "La por" de G Chvallier -mooolt bona- o penso en "ulls verds" de Marc Pallarès, o penso en ""Ahir d'A Kristoff...
Ara bé, això no vol dir que no hi hagi autors conegudíssims que no m'interesin (saramago, Pessoa etc)
A mi m'agrada que la gent llegeixi. El que sigui. Ja s'ho faran. La raó és absolutament egoista: mentre algú llegeix està callat i no m'emprenya. Si a les comunitats de veïns es practiqués més això de la lectura, ens estalviaríem molts casus belli. Visca Larssons, Follets, i companyia si aconsegueixen que el meu veí de tovallola, en comptes de torturar-me amb la seva conversa, guardi silenci perquè s'empassa lletres.
ResponEliminaJo sí he llegit Larssons i Zafons. No me n'avergonyeixo. Afortunadament, sóc moltes lectores, i moderadament elitista.
MATILDE: Jo no vaig poder amb en Larsson i conec gent que tampoc, però sí he llegit al Zafon i em va agradar (La sombra del viento). Com tu, sóc lectora de tot. El que volia dir és: 1er que molta gent no té personalitat i fa les coses quan li diuen i 2n que a mi quan m'ho diuen se'm treuen les ganes.
ResponEliminaMIREIA: Jo també he descobert llibres genials que han passat sense pena ni glòria. És això el que hem sap greu: que al món, com a la literatura, tot està molt malament repartit.
EM sense la "h" perdó.
ResponElimina