Alguns dels protagonistes principals: Papa Innocenci III, Rei Felip August, Rei Pere i Comte Ramon. |
La companyia Cor País Meu va portar, el passat dimarts 10 de setembre, a l’envelat
municipal de Cabrera de Mar, el seu espectacle de teatre musical ‘Muret
1213-Càtars!!!’. Una original proposta de teatre escènic que recorda un dels
episodis més dramàtics i cabdals de la història occitana i catalana.
La representació va començar amb l’arribada a la plaça d’un poble d’un grup
de joglars i trobadors que escenifiquen la Croada que va tenir lloc al segle
XII contra els càtars de Llenguadoc, i la batalla de Muret en la qual el rei
Pere I de Catalunya va perdre la vida. La interpretació de la suite "No
trencaràs el son dels càtars", de Jaume Arnella i Marcel Casellas, i d’un
repertori de música occitana antiga, popular i tradicional, van donar inici a
una narració històrica en clau satírica que explica els esdeveniments que van dur
al genocidi de tot un poble i a l’anorreament de la llengua d’Oc, una de les
més importants de l’Europa medieval, així com de la seva riquíssima cultura.
Els grans protagonistes: els cantaires! |
Cor País Meu va néixer a finals del 2009 com a formació polifònica hereva
del Cor de l’aula de Música Tradicional i Popular del Departament de Cultura de
la Generalitat de Catalunya. La formació basa el seu treball en el repertori
tradicional i popular català i en el repertori de la Mediterrània occidental,
tractat amb els procediments més habituals i espontanis del cant a veus. En els
seus dotze anys de trajectòria, el Cor ha realitzat nombroses actuacions i
concerts arreu del territori català, en terres occitanes i a l’illa de
Sardenya. L’any 2010 va presentar el seu primer muntatge escènic, ‘Exili’, que va
obtenir un èxit remarcable en la vintena llarga de representacions que va fer
per Catalunya durant els dos anys següents.
‘Muret 1213 – càtars!!!’ està dirigit per Ramon Manent i Quim Lecina que
han sabut unir actuació i música d’una manera molt fluïda. Les cançons occitanes,
els cants populars i tradicionals combinen perfectament amb els diàlegs, la
qual cosa afavoreix que els espectadors connectin amb l’època que es representa. El
resultat és una obra que, sense caure en la sensibleria, mostra com el millor dels
éssers humans pot sucumbir davant la pitjor faceta de l’ambició humana.
Fotos: Cor País Meu.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada