Aquest és un d'aquests llibres sobre els que em resulta molt difícil fer un comentari. I això deixant de banda el sentiment de vergonya i els dubtes que se'm crean sobre el meu criteri literari.
Em resulta difícil fer un comentari perquè no sé si hauria de qüestionar una obra que, segons he llegit, és considerada una de les novel·les més importants del segle XX en llengua russa. D'aquí el meu sentiment de vergonya, ja que no hi puc veure aquesta importància i, per tant, això em fa qüestionar-me el meu criteri literari.
No és que pensi que no està ben escrita, que ho està, ni que no hagi estat capaç de llegir-la, que sí que ho he estat. És, simplement, que hi trobo defectes, i bastant seriosos. Això és el que em fa sobtar-me quan llegeixo coses com "Gairebé tots els especialistes en literatura russa estan d’acord en considerar aquest llibre com la millor novel·la escrita en la llengua russa del segle XX".
Intentant treure'm de sobte el dubte de si sóc jo l'única que no comparteix aquestes opinions (dir crítiques seria un eufemisme), he buscat comentaris a la xarxa i només he trobat un amb el qual hi estic d'accord, aquest: El Maestro y Margarita.
Coincideixo amb l'autora del post en què em costava engantxar-me, malgrat reconèixer l'ingeni i l'habilitat de l'escriptor. Té un bon començament, però l'excés de detalls i personatges fan perdre l'interès. Com molt bé diu, hi ha moments que capten l'interés, però al final acaben cansant.
M'ha semblat una bona història però molt recarregada. Crec que hauria hagut d'aprofundir en els personatges perquè, amb això també coincideixo amb l'autora de la resenya, al final no acabes de treure'n l'aigua clara.
Cal dir en favor de la novel·la que la gran majoria de comentaris la deixen en un lloc immillorable. Em queda el consol de veure que no sóc l'única que no sap veure totes les seves virtuts.
No puc opinar perque no l'he llegit, però m'has despertat la curiositat; si el tenen a la biblioteca de l'institut, prometo almenys començar-lo!
ResponEliminadoncs era un dels que volia llegir SENSE FALTA en aquest 2011, i ara ja em fas dubtar Sílvia !!
ResponEliminaPel que fa a la unanimitat: no existeix en cap àmbit, així que en la literatura encara menys. Ja passa sovint que tothom troba magnífica una novel.la i que a nosaltres no ens diu gaire cosa encara que, com bé dius, l'hagim acabat de llegir
Espero els teus comentaris Rosa Isabel!
ResponEliminaMireia, llegeix-te'l, sis plau, tinc curiositat per saber que et sembla.
Hi ha aquella frase de Mark Twain, que diu: si mai veus que penses igual que tothom, atura't un moment a pensar.
ResponEliminaRecords.
Em sembla una gran frase, T. Sala. No la coneixia. Gràcies!
ResponEliminaL'he llegit cinc cops. Cada cop m'agrada més. El primer cop vaig tenir sensacions semblants a les que dius. I sí que hi ha elements que no encaixen... Suposo que el fet que no hi hagués una versió finalitzada de l'autor i vuit versions diferents no ajuda.
ResponElimina