L'escriptor Manel Alonso ha escrit un article sobre el llibre de memòries digitals El quadern d'Albert Calls, que m'ha semblat interessant per les reflexions que fa i les conclusions que n'extreu.
El podeu llegir clicant aquí Memòries digitals ara en paper o aquí Els papers de Can Perla.
Bon article; crec que l'encerta descrivint l' "hiperactiu i polifacètic Albert", però fent honor a la immediatesa d'Internet, és queda en la superfície. Penso que a través de la literatura i el periodisme, Albert Calls ha creat també un món personal molt interessant, jo el qualificaria de "periodisme poètic", i perdoneu la gosadia, però no és queda només en la superfície de la notícia, la reinterpreta segons les seves inquietuds, que moltes vegades són també les nostres.
ResponEliminaNo sé si m'he sabut expressar, una cordial salutació.
M'ha agradat l'article i defineix molt bé qui és l'Albert i la singularitat d'aquestes "memòries digitals".
ResponEliminaTot i que l'Albert en la presentació em va aconsellar que no me'l llegís seguit, confesso que me'l vaig llegir en vàries tongades. És un llibre per ser rellegit ja que té algunes perles interesants.
Ah, me n'oblidava!
ResponEliminaEn el seu dia vaig publicar una d'aquestes perles o aforismes en el meu blog:
http://naufragiobrer.blogspot.com/2010/06/pervivencia-dels-blocs.html
Una salutació!
T'has expressat perfectament, Rosa Isabel. M'agrada molt la definició que fas "periodisme poètic", és cert que reinterpreta la notícia i, com diu en Manel Alonso "intenta arribar a l’universal a través d’allò que li és més pròxim". L'escriptora Care Santos el va comparar amb en Van Gogh, que retratava allò que tenia més a mà per a fer-ne art. Coincideixo amb tu en què l'Albert en fa poesia del que té més a prop.
ResponEliminaGabriel, gràcies per l'enllaç, no l'havia vist perquè darrerament no entro gairebé ni al meu propi bloc. Penso que és interessant veure el món a través dels ulls d'algú altra, saber com pensa, conèixer una mica més a aquells qui ens envolten. M'alegra que hagis trobat aquestes perles. A veure si jo em puc posar a buscar-les llegint-vos a la resta de blocaires.
Sílvia, em pensava que estaves a Viena.
ResponEliminaSaps que m'ha semblat molt proper l'Albert Calls?.És curiós.
Salutacions.
Hola Fina! Doncs no, a Viena marxo pel pont de la Constitució.
ResponEliminaA mi també amb passa amb algunes persones, les llegeixo i em sento menys "rara". Imagino que això és perquè ens agraden les mateixes coses.
Abraçades.