Tot i que feia
temps que havia sentit a parlar d’aquesta novel·la i els comentaris que havia
llegit eren prou elogiosos com per despertar el meu interès, el que em va
animar definitivament a endinsar-me en la seva lectura va ser la recomanació d’una
amiga.
No em va resultar
difícil, un cop encetat el llibre, contagiar-me del mateix entusiasme que m’havia
mostrat aquesta noia ja que de seguida vaig connectar tant amb la història com
amb els personatges. No obstant això, el que més em va captivar va ser l’estil
de l’autora. Però no només perquè el ritme narratiu és àgil i el vocabulari
acurat, sinó perquè evidencia una gran perícia en l’ús del llenguatge. Bona mostra
d’això és la seva capacitat d’encetar tots el capítols amb una conjunció que
introdueix la frase inicial, un recurs que em va sorprendre i que trobo molt
original.
Però, a banda del
mestratge literari de l’autora, la novel·la es una suma d’encerts que
converteixen la història en una obra sòlida bastida sobre un bon argument, uns
personatges ben construïts i una excel·lent documentació. A diferència d’altres
llibres d’estil similar, A punt d’estrena no relata la vida sencera de la protagonista sinó
la seva part més essencial, l’inici del seu camí a la vida com ja avança el
propi títol. Així, la trama arrenca amb
la infantesa de la protagonista, una nena malaltissa que somia a ser maniquí, i
acaba quan tot just s’acosta a la trentena. El rerefons és la Barcelona del
franquisme on es mouen els diversos personatges, més o menys afins al Règim,
però sense deixar mai de banda la perspectiva humana que anima a cadascun d’ells.
En aquest escenari s’emmarca també el món de la moda que la protagonista
comença a albirar a través dels mítics magatzems Jorba i la seva revista.
A punt d’estrena ens ofereix una història propera que, tot i així,
no deixa de sorprendre gràcies als seus girs argumentals. Però, a més, recupera
tot un univers de fets i d’objectes que ens fan reviure un passat encara no
massa llunyà.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada