Homenatge a Olga Xirinacs

Fa un temps que em van convidar a formar part del grup de Facebook Premi d’Honor de les Lletres Catalanes per a l'escriptora Olga Xirinacs, que defensa la candidatura de l'autora a aquest guardó. M’hi vaig afegir sense pensar-m’ho dos cops, perquè crec que se’l mereix i que la seva obra hauria de ser justament valorada.

Avui, 11 de maig, l’autora fa anys i s’ha impulsat un homenatge per felicitar-la i, al mateix temps, per donar a conèixer la campanya que impulsa  l’escriptora Júlia Costa:  Premi d’Honor per a Olga Xirinacs.

Com a homenatge en el dia del seu aniversari, jo he triat un poema exquisit que l’autora va publicar al seu bloc olgaxirinacs.blogspot.com.es. Crec que en aquests versos es pot apreciar la potència visual i la sensibilitat colpidora de la seva poesia. 

Per molts anys d’Olga Xirinacs i per un ben merescut Premi d’Honor!

CANÇONS VENÇUDES

Silenci de gener: les paraules hivernen a les mans translúcides.

Arriba un corrent gèlid de memòries de vidre, dels confins del món,

d’allà on encara no es teixia llana ni els amants es besaven entre sedes.

Em feia por trobar-lo. Potser la mort reclama els dies massa llargs,

gelosa de la vida en els corrents més càlids, em dic en la incertesa.

Ara els bells palaus dormen un son de letargia, però el dolor degota

com un lent desglaçar de sang ferida que es perd al fons de l’univers.

Havíem acordat els colors del migdia, sabíem les dreceres del sol, entre els dits

giraven, suaus, els fulls de cada dia. L’agonia era lluny, no amenaçava;

conjuràvem les ombres només amb un somriure, i ja bastava.

Tantes cançons vençudes, tants carrers inútils, tant dolor d’absència.

Les històries s’adormen al paper, les mans no m’obeeixen, enyorades.

Miro amb recança l’horitzó marí d’on venia la llum, ara buit d’esperances,

i els meus ulls hi descansen d’immenses, desolades, ermes soledats.

*

OLGA XIRINACS