La Lina, la Veva i la Violeta són les
tres protagonistes d'aquesta novel·la generacional que transcorre al llarg de
gairebé tot el passat segle XX. Un relat que recull la peripècia vital de tres
dones molt diferents entre si, les quals han forjat els seus peculiars
caràcters a l’escalfor dels esdeveniments que els ha tocat viure, encara que
sense deixar de banda la seva autenticitat, la seva essència. Així doncs, ens
trobem davant de tres històries totalment dispars a les que uneix el bategar
del temps i la pulsació que l'autora imprimeix al seu particular estil
narratiu. Aquesta veu literària s'entreté en detallar un món molt particular:
el que batega amb cadascuna de les protagonistes. Alhora, ens recrea les
èpoques en què tenen lloc les seves vides.
La novel·la arrenca a la
dècada dels anys 20, quan la primera de les protagonistes, la Lina, comença una
nova vida després d'abandonar l'orfenat on s'ha criat. Aquesta primera història
és, per a mi, la més intensa i vibrant. D'una banda mostra la particular manera
de ser d'un poble immers en la tradició agrícola, amb els seus costums i tot el
llegat d'una època que (tot i que els personatges no ho sàpiguen) està a punt
de desaparèixer. De l'altra, retrata la mentalitat provinciana amb els seus
innombrables prejudicis, les seves llums i les seves ombres; una manera de ser
plasmada en els personatges que completen la història i que serveixen de contrapunt
perfecte a l’argument. Però, a més d'aquest retrat costumista, l'autora ens
submergeix també en la gran tragèdia que va suposar la Guerra Civil per a
aquella generació que hauria de quedar marcada per sempre.
El protagonisme de la Lina
cedeix el pas després a la Veva, la seva filla, una dona que no té res a veure
amb ella. Independent, una mica rebel i amb uns somnis que no es cansa de
perseguir, lluita contra les convencions del seu temps. No es resigna a ser la
dona submisa que predica la Falange perquè el seu caràcter indòmit no entén de
resignacions. Ella lluita, s'enfonsa, però sempre tira endevant. De la mà de la
Veva es retrata la situació de la dona en la postguerra i, de passada, coneixem
la ciutat de Tarragona, els seus llocs més emblemàtics, alguns dels seus
establiments i, fins i tot, les seves festivitats i tradicions més típiques.
L'última part de la novel·la
se centra en la Violeta, filla menor de la Veva. Aquest personatge és per a mi, el
més original. La seva personalitat fantasiosa elabora una sèrie de quimeres que
donen a la narració un toc d'allò més poètic. M'ha agradat molt aquest tint
màgic que evoca els anys en què neix la protagonista, els seixanta, període històric de grans canvis i
molt de qüestionament. És l'època dels moviments estudiantils, de la
contracultura i de la lluita pels drets civils. L'home trepitja la Lluna, el
moviment hippie celebra el seu Estiu de l'Amor, té lloc el Maig francès i
Woodstock es converteix en un cant per la pau, l'amor i la tolerància. Violeta,
fidel a aquest esperit, és idealista i canalitza la seva capacitat de somiar en
la creació del seu propi univers.
D'aquesta manera cadascuna de
les protagonistes mostra una personalitat d'acord amb els anys que els toca viure, però que no
deixa de ser genuïna. Per això la Lina, la Veva i la Violeta bateguen al compàs de la seva època. Elles són El batec del temps.
Aquesta novel·la és el debut
literari de Cari Ariño, una autora
formada en Literatura Comparada la passió pels clàssics traspua en les pàgines
de la seva obra. El seu bagatge lector atorga a la seva ploma àgil i senzilla
un vigor que dóna ritme a l'acció, de manera que cada relat atrapa per la
profunditat dels personatges i per tots els seus matisos. Aquesta pulsació
d'anys, de dècades, s'accelera a mesura que la novel·la avança de manera que la
primera part és més pausada, rica en detalls, anècdotes i recreació que les
següents. Això també reflecteix la qualitat del temps, molt més vertiginós com
més s'aproxima al nostre present.
El batec del temps és
una novel·la que ens mostra el segle XX des d'una perspectiva femenina però,
sobretot, humana. Un retrat que abasta diverses èpoques enfocant-les des de la
doble ubicació del camp i de la ciutat, de la tradició i la modernitat, del
passat i del present. I és, precisament, en aquesta foto antiga on tots hi
podem reconèixer la nostra pròpia memòria.
Aquest és el preciós Booktrailer de la novel·la, amb banda sonora escrita i interpretada pel grup A Little Disaster format pels escriptors Francesc Miralles i Rocío Carmona:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada