'EL ARTE DE CONDUCIR BAJO LA LLUVIA', de GARTH STEIN

Aquesta és la història d'un noi, mecànic i pilot de carreres de cotxes, que ha d'enfrontar-se a una terrible tragèdia que irromp a la seva vida posant-la cap per avall. Tot el que li va passant ens arriba a través de les explicacions del seu gos, Enzo, qui s'erigeix en narrador de l'experiencia vital a què ha d'enfrontar-se el seu amo.

Així, des de la particular perspectiva de l'animal, trobem una reflexió senzilla i a la vegada lúcida de com encarar-se a les dificultats. Es tracta, doncs, d'una novel.la que  podria etiquetar-se com a lectura de "pensament positiu", un autoajut disimulat l'originalitat del qual rau en el narrador, una mica en la linia inaugurada amb El curiós incident del gos a mitjanit, que posiciona al lector dins l'òptica d'algú que es mira les coses de manera molt diferent a l'habitual, que sol ser la nostra.

Però a banda de les impressions canines sobre les repercussions que els fets produeixen en el seu amo, la historia s'explica prenent el símil de la conducció com a metàfora. La vida és la cursa i els problemes els obstacles que cal superar.

Les conclusions del gos per a mi són molt encertades, en l'única cosa en que no estic d'accord és amb el desig que sent de reeencarnar-se amb ésser humà, jo, en canvi, voldria reencarnar-me en gos.