Com a bon poeta, Vicenç Llorca fa servir la metàfora per explicar una història que és, en definitiva, la història de totes les ànimes. Així, presenciem un periple que ens porta dels inferns cap als cels, del dolor al plaer, de la mort a la vida, un recorregut que remet a les epopeies clàssiques des d’Homer fins a Dant.
Però, a més, Tot el soroll del món és un recorregut a través de la sensibilitat humana. L’estètica de la pintura i l’emoció de la literatura acompanyen les passes dels protagonistes fins aconseguir aïllar-los del brogit que els envolta, de l’efímer, del mundà. I quan l’oïda deixa d’escoltar aquesta remor global és quan els ulls es obren per contemplar l’infinit.
L’escenari on transcorren els fets és, també, un lloc paradisíac que pot transformar-se en un infern. Perquè tot és volgudament presentat en aquesta novel·la: els noms, els llocs, les cites...
Com deia al començament, una deliciosa metàfora sobre l’ànima i sobre l’art.
Trobareu més informació al bloc de l'autor: Quadern Blau.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada