Fa uns mesos va tenir lloc al Palau Moja l'exposició Ficcions enfora!, una mostra sobre traduccions d'obres catalanes a altres llengües, concretament de narrativa i de teatre.
No hi vaig poder-hi anar però sí que vaig poder fullejar la guia que es va editar amb el subtítol de "guia ràpida per conèixer 101 veus que han exportat relats" i aquestes són algunes de les dades que m'han cridat l'atenció:
- La Plaça del diamant és la més traduïda amb un total de 32 llengües.
- La pell freda és la segona amb 31 idiomes.
- En el tercer lloc baixa considerablement el nombre de traduccions a 22 llengües i és El mètode Gronholm.
- Comparteixen el quart lloc Camí de Sirga, Terra Baixa i Després de la pluja.
- El cinquè lloc seria ex-aequo per Tirant lo Blanc i Bearn.
- Després vindrien La guerra de les bruixes amb 12 llengües entre les quals, curiosament, no hi ha el francès i amb una llengüa menys Les veus del Pàmano que, estranyament, no ha estat traduïda a l'anglès.
- Les tres bessones ocupen un bon lloc amb 11 idiomes.
- Les llengües més traduïdes són en primer lloc el castellà, en segon lloc el francès, després l'alemany i l'italià (amb poca diferència) i l'anglès es situaria en cinquè lloc, abans del portuguès.
Cal destacar que es tracta d'una selecció d'un centenar d'autors i d'obres, tal i com indiquen a la guia. Una relació completa seria força interessant i, segurament, faria variar algunes dades.
Exportar la nostra literatura és molt important, però em sembla que encara és més important poder trobar traduïdes al català moltíssimes obres que ens manquen en la nostra llengua. Seria molt interessant poder trobar obres traduïdes al català sense que ho hagin estat abans al castellà (cosa cada cop més difícil, malgrat l'esforç lloable d'algunes editorials).
ResponEliminaTens tota la raó David, esperem que arribi el dia en que la producció editorial no es basi gairebé en exclusiva en les novetats.
ResponEliminaQualsevol dels títols més traduïts em semblen un bon aparador de la nostra literatura.
ResponEliminaNo els he llegit tots, elenaranda, però Mercè Rodoreda i Sànchez Piñol m'entusiasmen, i això que són ben diferents!
ResponEliminaSón molt bones notícies Sílvia.
ResponEliminaM´agradat llegir-ho.
Joan