Per estrany que pugui semblar (a alguns, fins i tot, els podrà semblar un pecat) encara no havia vist cap de les pel·lícules de la saga El padrino. Però, atès que tinc propòsit d'esmena, he agafat en préstec a la biblioteca la trilogia per tal de veure-la sencera.
Vaig veure la primera diumenge i em va agradar força. Ja és difícil, perquè amb la durada que té normalment m'hagués aixecat dels sofà als 120 minuts, abans no se'm gangrenessin les cames. També té mèrit que hagi aguantat tenint en compte el que em costa seguir els arguments enrevessats farcits de conxorxes i en els quals s'ha d'anar lligant caps. Generalment em perdo a la que surten més de cinc noms implicats. No ha estat el cas. Em vaig fer una mica d'embolic en algun moment, però la vaig entendre "a grosso modo".
Ara, amb la segona ja m'estic perdent més. En la part actual surten tants de noms que no aconsegueixo relacionar-los ni recordar qui són. El meu company no em serveix de gaire ajut perquè també es confón una mica. La xarxa m'ha ofert un resum del que jo ja he esbrinat (altre cop "a grosso modo") però sense donar-ne detalls concrets de tota la gentada que ha anat apareixent i això que ahir només vaig veure 90 minuts.
M'estan agradant força totes dues pel·lícules, però no puc treure'm la sensació de ser una mica totxo per les meves dificultats en recordar tots els elements de la trama. En canvi, llegeixo que el guió és magistral (o una cosa per l'estil) i a mi em sembla que magistral seria si no costés tant de seguir, o és que potser sí que està ben lligat però és difícil seguir-lo a la primera. Ja em veig empassant-me les 9 hores de la trilogia un segon o tercer cop.
Són la mena de pel·lícules que s'han de veure més d'un cop, com totes aquestes sagues familiars. Però valen la pena.
ResponEliminaJo l'he vist un munt de cops, i a cada visionat, aprenc coses noves; mai no em cansa.
ResponEliminaMira, tot just fa dues setmanes vam tornar a veure-les totes tres (la tercera se'm fa una mica excessiva). Són unes històries tan ben muntades i els actors ho fan tan bé que quasi els perdones tots els crims que cometen, t'oblides que es tracta de mafiosos. Tanmateix, és cert que tot el garbuix de famíles esfrontades pot ser una mica confús.
ResponEliminaSM, crec que les tornaré a veure. Malgrat ser un gènere que no m'agrada gaire i a despit que em costa seguir els "tejemanejes" hi ha alguna cosa que m'engantxa. Suposo que és la part més humana o psicològica, la crítica, etc...
ResponEliminaRosa Isabel, com ja dic, a mi les històries enrevesades plenes de maquinacions en les que has d'estar pendent del mínim detall no em van. Però aquesta es centra en la persona, en la part més elevada de l'entramat, per a mostrar la buidor i l'absurditat de tot plegat, a més de les contradiccions de l'ésser humà, perquè fa riure com poden lligar el crim amb la religiositat.
David, la tercera no l'he acabada encara, estic en el procés de desembolicar-me que pateixo al començament quan comencen a aparèixer personatges i tothom vol matar a tothom. De moment, la que més m'ha agradat és la segona. Crec que és pitjor Michael que Vito, a aquest darrer el puc entendre al primer, no, de cap manera.
El ser humà és contradictori per naturalesa, i el crim moltes es justifica com autodefensa; és el cas precisament de Michael Corleone; de fet de l'únic crim que s'arrepenteix és de la mort del seu germà.
ResponEliminaCom a curiositat: El Padrí té una colla de frases que s'han convertit en cites:
-No és personal, són negocis (per justificar un assassinat)
-Firmo la pau, però si el meu fill mor, encara que sigui fulminat per un llamp, ho faré pagar (Vito Corleone, a el Padrí I)
-No odiis el teu enemic, no et deixa jurjar-lo amb equanimitat (Michael Corleone al seu nebot, a El Padrí III).
-Com més amunt pujo, més podrit està l'ambient (Michael Corleone a la seva germana Connie a El Padrí III)
-Hi ha hagut polítics així a Itàlia durant segles; ells són la veritable Màfia (Michael Corleone a El Padrí III)
-Amistat i negocis, oli i aigua (Michael Corleone a El Padrí III)
-Digues a Michael que l'estimo, només ha estat per negocis (un ex company de Vito i Michael Corleone, que els ha traït, abans de ser "executat", a El Padrí I.
Etc.
Moltes gràcies, Rosa Isabel. Malauradament, aquestes frases reflecteixen la realitat. La dels polítics és terrible i, com bé saps, no és l'única frase que Michael diu sobre els polítics (qui és l'ingenu?).
ResponEliminaRecordo una que va dir Michael, crec que a El Padrí II, que també em va agradar "El meu pare em deia 'tingues a prop els teus amics, però més a prop els teus enemics'". Segur que aquesta també la recordes.
La de l'ingenu si, que la recordo: això li diu en Michael a la seva nòvia a El Padrí I. No recordava l'altra! Bona
ResponEliminaAixò vol dir que l'has de tornar a veure :)
ResponEliminaJa saps que El Dominical de El País d'ahir publicava una enquesta sobre les cent millors pel.lícules i guanyava "El Padrino" amb diferència?
ResponEliminaÉs clar que a l'enquesta hi havia -en la meva opinió- coses força discutibles i oblits importants, però almenys en el "primer lloc", no deixava de ser indicatiu.
Doncs no, no ho sabia Rosa Isabel. Tanmateix, és injust posar un primer lloc, hi ha algunes pel·lícules que són comparables a "El Padrino". Crec que no hi ha una millor, sinó moltes de genials.
ResponElimina