Què dir sobre una novel·la de la qual ja s'ha dit tot?
Simplement que estic llegint-la per segona vegada després de 20 anys. El meu germà Jordi em va proposar que la llegíssim alhora (ell la llegeix cada any perquè és la seva novel·la favorita) i la meva mare també s'hi ha apuntat. Així, que ara tenim unes trobades familiars d'allò més literàries, en les quals comentem els ets i uts dels Buendía.
No vull fer cap comentari fins que l'acabi, perquè em vull llegir els pròlegs, estudis, apunts, etc, que s'inclouen en l'edició que tinc, que és la de totes les Academias de las lenguas.
El començament de la novel·la, diuen, és dels millors i jo, que com més gran em faig més sensible i nostàlgica em torno, encara em continuo emocionant cada cop que el llegeixo:
"Muchos años después, frente al pelotón de fusilamiento, el coronel Aureliano Buendía había de recordar aquella tarde remota en que su padre lo llevó a conocer el hielo. Macondo era entonces una aldea de 20 casas de barro y cañabrava construidas a la orilla de un río de aguas diáfanas que se precipitaban por un lecho de piedras pulidas, blancas y enormes como huevos prehistóricos. El mundo era tan reciente, que muchas cosas carecían de nombre, y para mencionarlas había que señalarlas con el dedo".
recordo que em vaig fer un arbre genealògic per poder-la llegir sense perdre'm la primera vegada :) és un bon llibre, si.
ResponEliminaNormalment la novel·la el porta, l'arbre genealògic.
ResponEliminaquan jo la vaig haver no el duia, serà que era una edició barata :) però m'ho vaig passar la mar de bé confegint-lo :) Ah! i el meu personatge preferit és l'Amaranta.
ResponEliminaUn aamenys coneguda seva i que em va agradar tan (o fins i tot MÉS) és EL CORONEL NO TIENE QUIEN LE ESCRIBA, és una delícia i es llegeix en tres hores.
ResponEliminaClidice: A mi l'Amaranta em fa una mica de por, potser sigui el personatge més complex de tots. Jo prefereixo l'Ursula.
ResponEliminaMireia: No l'he llegida, la que menciones, gràcies per la recomanació.